Ara sí que ja hi som, supersatisfeta, avui he tornat a entrenar amb el club, i super bé, com feia mil...l'escalfament entretingut però després perezota...però ha estat creuar els 1000 i ala! venga series de 100 i de 50 i molt contenta! sort de la Goedle! però molt i molt bé...serà que el bo i poc ha anat funcionant...let's see!
Ara a preparar Mataró!! jurjjur
dilluns, 17 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Triatló Sprint Sitges 2010, una odissea!
La triatló prometia doncs era el colofó final d'un finde de despedida, sopar, Bosc Vertical a Canyamars...i jo patia pels braços, dinar de paella, trastades per Platja d'Aro...i finalment dormir, 4 horetes i amunt.
Arribada sense entrebancs, aparco a uns metres de boxes, ho duc tot, sí!! per sort una sola entrada a boxes enllestim. Fa fred, està tapat, i la son apreta. Després de molt d'esforç he aconseguit esmorzar...no mhi cabia. Veiem sortida dels nois, deunido com sta el mar.
Estic jinyadeta,,,em noto a mig gas...i no sé si fer-lo.
Ja som a la linea de sortida, aigua freda, entre riures penso que coi hi foto allà si hauria d'estar dormint i ja pam! sortida. Correm però tranquiles, entrem a l'aigua, corro i CLOC! m'he clavat una pedra Ostia! quin mal! (no no sabia que hi havia pedres!) i ala! neda, com puguis, estic desorientada i Anna no para de cridar-me perque em desvio, primera boia, ja som en paral·lel, amb tot bones sensacions però no aconsegueixo centrar-me i vaig fent eses, pel peu?¿? Girem cap a la sorra i de sobte, em veig sola, em dic Neus accepta-ho vas la última, estranyada, però és el que hi ha,,,i per quan m'adono estic nedant a 30 metres de tothom...aix dios! a saber quants metres he fet!
Surto de l'aigua, remugant i el Jordi em crida vaaa calla i tira, té raó, però cagun la pedra! trec neoprè, prou ràpid, pillo bici i cap a fora...ha sortit el sol...i quan ja sóc a la línia, se sent cric, crac, CATACRAC! se m'ha sortit la cadena! caguntot! el jutge crida, tothom crida...no la ayudeissss o la penalizo!! la gent crida que si la roda, que si gira! i jo mho miro incredula i a lhora atabalada,,,no puc...no sé com, la poso! i com no podia ser d'una altra manera m'aixeco, saludo! (l'òbassió va ser brutal) i cap amunt.
Ja hi som, carretera a can pendre pel cul i amb desnivell...uff uff primera volta fatal...ara sí que em poso seria i considero seriament la retirada, a plorar a casa!, penso...però segueixo bé he de tornar...i de sobte girem i bé una baixada...em llenço temeraria gairebé...però la sensació no té preu! i em refaig, el vent, em torno a trobar...i pam! amunt de nou, i va, i més...i em vaig creuant a l'Anneta que m'anima infatigable... i ja tot va rodant...
Rotonda i cap a mar, transició T2 ni mitjons ni res...i surto, les cames responen busco cardio pausat i agafo l'Anna.
Anem seguint...bufa vent de mar...arribem al tope, però són dos voltes, ja deia jo...vaig sola...em sento com mai, sensacions genials! com si volés, i de sobte, em surt una cua, literal, se m'enganxa un tio durant 2 km que em semblen eterns i no se separa...i al final faig zigazaga del pal, marxaa!! perqiue no tinc esma ni per dir-li! Per quan em dono conte para más emoció m'adono que estic corrent amb un ull cluc, suposo que de la son i de l'esgotament dels ulls...i de sobte sento cridoria i coi! ja hi sóc...últim sprint! i síiii contra tot pronòstic he creuat la meta!! Ja la tenima a la butxaca....!
PD; el que he de millorar és les reserves perque només creuar meta, em quedaven forces de sobres per correr a buscar l'Anna...no ho acabo d'entendre i sha de millorar...
Arribada sense entrebancs, aparco a uns metres de boxes, ho duc tot, sí!! per sort una sola entrada a boxes enllestim. Fa fred, està tapat, i la son apreta. Després de molt d'esforç he aconseguit esmorzar...no mhi cabia. Veiem sortida dels nois, deunido com sta el mar.
Estic jinyadeta,,,em noto a mig gas...i no sé si fer-lo.
Ja som a la linea de sortida, aigua freda, entre riures penso que coi hi foto allà si hauria d'estar dormint i ja pam! sortida. Correm però tranquiles, entrem a l'aigua, corro i CLOC! m'he clavat una pedra Ostia! quin mal! (no no sabia que hi havia pedres!) i ala! neda, com puguis, estic desorientada i Anna no para de cridar-me perque em desvio, primera boia, ja som en paral·lel, amb tot bones sensacions però no aconsegueixo centrar-me i vaig fent eses, pel peu?¿? Girem cap a la sorra i de sobte, em veig sola, em dic Neus accepta-ho vas la última, estranyada, però és el que hi ha,,,i per quan m'adono estic nedant a 30 metres de tothom...aix dios! a saber quants metres he fet!
Surto de l'aigua, remugant i el Jordi em crida vaaa calla i tira, té raó, però cagun la pedra! trec neoprè, prou ràpid, pillo bici i cap a fora...ha sortit el sol...i quan ja sóc a la línia, se sent cric, crac, CATACRAC! se m'ha sortit la cadena! caguntot! el jutge crida, tothom crida...no la ayudeissss o la penalizo!! la gent crida que si la roda, que si gira! i jo mho miro incredula i a lhora atabalada,,,no puc...no sé com, la poso! i com no podia ser d'una altra manera m'aixeco, saludo! (l'òbassió va ser brutal) i cap amunt.
Ja hi som, carretera a can pendre pel cul i amb desnivell...uff uff primera volta fatal...ara sí que em poso seria i considero seriament la retirada, a plorar a casa!, penso...però segueixo bé he de tornar...i de sobte girem i bé una baixada...em llenço temeraria gairebé...però la sensació no té preu! i em refaig, el vent, em torno a trobar...i pam! amunt de nou, i va, i més...i em vaig creuant a l'Anneta que m'anima infatigable... i ja tot va rodant...
Rotonda i cap a mar, transició T2 ni mitjons ni res...i surto, les cames responen busco cardio pausat i agafo l'Anna.
Anem seguint...bufa vent de mar...arribem al tope, però són dos voltes, ja deia jo...vaig sola...em sento com mai, sensacions genials! com si volés, i de sobte, em surt una cua, literal, se m'enganxa un tio durant 2 km que em semblen eterns i no se separa...i al final faig zigazaga del pal, marxaa!! perqiue no tinc esma ni per dir-li! Per quan em dono conte para más emoció m'adono que estic corrent amb un ull cluc, suposo que de la son i de l'esgotament dels ulls...i de sobte sento cridoria i coi! ja hi sóc...últim sprint! i síiii contra tot pronòstic he creuat la meta!! Ja la tenima a la butxaca....!
PD; el que he de millorar és les reserves perque només creuar meta, em quedaven forces de sobres per correr a buscar l'Anna...no ho acabo d'entendre i sha de millorar...
dilluns, 10 de maig del 2010
COMENÇA LA TEMPORADAAA!! glups! FEDERADA!!
Diumenge vinen començo la temporada! a lo grande com no podia ser d'una altra manera però feliç!
Tònica de pocs entrenaments, però cercant benestar...i treballant la recu.
Ja una setmana abans era conscient que duia pocs entrenos, a més de la recuperació, i només de pensar-hi em feia tot figa. Amb tot vaig mirar d'apostar per les sensacions, així que enlloc de grans coses, vaig fer petit i bo, com nedar a la piscina exterior quan encara feia sol, treure la bici al migdia encara que fos per reafirmar-me, o córrer a estonetes, sense forçar.
A més ja sóc FEDERADA!! tinc el dorsal 65, sona pro i tot,però pots comptar...ara que certamnet és ben significatiu...em fa molta ilusió!!
Tònica de pocs entrenaments, però cercant benestar...i treballant la recu.
Ja una setmana abans era conscient que duia pocs entrenos, a més de la recuperació, i només de pensar-hi em feia tot figa. Amb tot vaig mirar d'apostar per les sensacions, així que enlloc de grans coses, vaig fer petit i bo, com nedar a la piscina exterior quan encara feia sol, treure la bici al migdia encara que fos per reafirmar-me, o córrer a estonetes, sense forçar.
A més ja sóc FEDERADA!! tinc el dorsal 65, sona pro i tot,però pots comptar...ara que certamnet és ben significatiu...em fa molta ilusió!!
dissabte, 1 de maig del 2010
Crònica d'un robatori de pel·lícula!
Perquè sóc la primera en criticar situacions al meu entendre incorrectes, vull celebrar les bones accions, i perquè és important que se sapiguen. Un dimecres 21 d'abril em llevo i em frego els ulls volent esborrar la incredulitat que la moto no era on l'havia aparcada, davant de casa. Truco al dìpòsit per confirmar que no la tenen. Constato que m'han robat la moto. Molt amablement m'indiquen per telèfon que posi la declaració de seguida, i que no perdi l'esperança que de vegades les troben. Corro als Mossos de Travassera, un Mosso em pren declaració molt atent en català perfecte i un servei exemplar. Marxo cap a casa consternada i ja disposada a veure l'estat del mercat, la moto que tenia ja val mil euros més del que en vaig pagar. Passen els dies, i et vas mirant possibles finançaments doncs és el meu medi de transport habitual i necessari. El dilluns 26 d'abril, surto a fer el cafè i tinc cinc trucades perdudes, només han passat cinc dies!, són els Mossos i em diuen que l'han trobada que està al dipòsit de Poblenou. No puc amagar l'alegria i salto, i em tremolen les mans mentre escric el telèfon. Vaig al dipòsit de seguida, la trobo putinejada però sencera, eureka! funciona! més trucades, els Mossos m'indiquen que he d'anar a canviar la denúncia per una declaració a Marina. Per la tarda em presento, m'acullen d'Investigació, de nou molt amablement m'expliquen els fets, com han trobat la moto conduïda per dos nois que es donaren a la fuga després de l'alto. De pel·lícula penso, però en el meu cas és de veritat, i una satisfacció i agraïment m'iluminen la cara. Unicament vull agraïr la tasca diària dels Mossos i celebrar el meu cas, perquè enlloc d'excepció, sigui norma.Una ciutadana agraïda,
Idees de Bombera!!
Una setmana esgotadora, em llevo dissabte que tot i dormir onze hores no puc amb la meva ànima... i recordo que l'endemà m'he apuntat a la Bombers...aix aix que patirem.
Tarda de bòlit perquè a la nit és la festa del Quico i la Marta, que en fan 30!! i cal preparar cosetes...jijij La festa està genial, hi som tots, i les hores van passant, deixo de comtar a les 2, i penso que ja veurem que faré quan soni el despertador a les 9.
Telèfon! les 9 menys 5, casi caic del llit, és l'Anna, estic desubicada...li dic que sí que ja vaig...quedem allà! Em vesteixo no sé ni com, moto i manta, i cap a Arc de triomf. Tot tallat.
Aparco i a córrer, és tard! A la fi, ens trobem al cavall de Felip V... visca! estic megasobada, però contenta...Anneta, Ferran, amics...Ja som a la línia de meta, pum! tret de sortida...l'Anna apreta, el Ferran desapareix...i pim pim...ja som a Colon...jo vaig al meu ritme buscant sensacions...Paral·lel apareix i jo em sento a casa...obro, segueixo i girem...ja som a Eixample i enfilem Gran Via, oohh he perdut Anna! em sento genial, prudent però còmode...em vaig repetint, no forcis, gaudeix! no has vingut a patir...i torno a fluir... Ja baixem per Marina...i la gent s'atabala, n'hi ha molta, i ja som a Eixample de nou...ufff...finalment girem Via Laietana! Quants records...una baixada única, que em rememora quan baixàvem corrent en mani contra la guerra d'Irak ja uns quants anyets jijij i(que em faig gran).
Gir a l'esquerra, i ja hi som, semi sprnt final!
I pam! 53 minuts!! increïble, sortint d'una lesió, i em sento molt i molt bé...tirant de sensacions.
Tarda de bòlit perquè a la nit és la festa del Quico i la Marta, que en fan 30!! i cal preparar cosetes...jijij La festa està genial, hi som tots, i les hores van passant, deixo de comtar a les 2, i penso que ja veurem que faré quan soni el despertador a les 9.
Telèfon! les 9 menys 5, casi caic del llit, és l'Anna, estic desubicada...li dic que sí que ja vaig...quedem allà! Em vesteixo no sé ni com, moto i manta, i cap a Arc de triomf. Tot tallat.
Aparco i a córrer, és tard! A la fi, ens trobem al cavall de Felip V... visca! estic megasobada, però contenta...Anneta, Ferran, amics...Ja som a la línia de meta, pum! tret de sortida...l'Anna apreta, el Ferran desapareix...i pim pim...ja som a Colon...jo vaig al meu ritme buscant sensacions...Paral·lel apareix i jo em sento a casa...obro, segueixo i girem...ja som a Eixample i enfilem Gran Via, oohh he perdut Anna! em sento genial, prudent però còmode...em vaig repetint, no forcis, gaudeix! no has vingut a patir...i torno a fluir... Ja baixem per Marina...i la gent s'atabala, n'hi ha molta, i ja som a Eixample de nou...ufff...finalment girem Via Laietana! Quants records...una baixada única, que em rememora quan baixàvem corrent en mani contra la guerra d'Irak ja uns quants anyets jijij i(que em faig gran).
Gir a l'esquerra, i ja hi som, semi sprnt final!
I pam! 53 minuts!! increïble, sortint d'una lesió, i em sento molt i molt bé...tirant de sensacions.
dissabte, 10 d’abril del 2010
Cap de setmana sobre rodes
Llum verda per anar fent...així que dissabte matí després de dormir... decideixo agafar bici Scott de muntanya que quasi no està nova, doncs nova de Nadal amb prou feines l'he treta un dia... decidim amb Anneta pujar a la carretera, i amb emoció afegida! té cales per estrenar! ohh ja em teniu fent proves i la dreta que es resisteix...grrr...
Arranquem, realment tinc un pepino de bici, tot i que anem de paseo...genial! dia preciós, gent per tot arreu, i nosaltres anar xerrant...Fins que ens trobem amb els ginets de l'Apocalipsis, 4 flipats en paral·lel i ens tanquem tant, per no xocar i l'Anna es tanca, em tanco i pam! a terra, però tot bé, rascades per variar.
Seguim i de sobte em diuen, "noia duus la clau oberta!" i em giro i ostres! és en Chris del club, quina gràcia i ens fa de Zizerone i ens ensenya rutilla...però jijiji fent caminet, se li punxa la roda...
Ja de tornada, pujadeta, i seguim...genial!
Arribades al parking l'Anna ha de marxar i jo en teoria també...però decideixo deixar la bici i provar! surto corrent i les bones sensacions no paren...no em fa mal res, no hi ha nyiguinyoguis....i corro i corro somrient, perds noció de temps, de tot, tot es fon...i de sobte, em trobo el Sr.Roger quina gràcia! quina ilusió! segueixo corrent i ja de tornada...
Sentint-me genial penso que he fet uns 20 km de bici i uns 8 corrent... però sobretot he disfrutat com feia molt!
Diumenge, sortideta amb bici carretera amb la Chiara, havíem d'anar a interior, però el mar em crida, fa un dia esplèndid així que anem cap al Maresme, tot està genial, creuem Barcelona, i ja som a Montgat i anem fent! De bon tros no sóc el que era però no tinc molèsties...i ja és molt! Seguim i cap a Vilassar se m'acut dir vaa anem fins a Mataró i girem...
Tot bé...però detall ínfim però clau, no he esmorzat quasi, i no duc barrites...comença la baixada i la cama grinyola, em sento fluixa, finalment a Masnou parem a estirar...i ja després tiron fins a Barcelona, que la creuem per Aragó aprofitant que és tard...molt divertit!
Conclusió dia de nou genial, però se m'ha anat una mica l'olla, amb la tonteria hem fet 80km i he d'esmorzar!!!
dimarts, 6 d’abril del 2010
Novetats..
Dilluns de Pasqua, vespre, esquena enganxada...un mal! i truquen...digui?
Perdona et truquem de la consulta de Elain, tenies hora al maig i demà s'ha fet forat el vols?
que si el vull??? oi tant!!
Eureka! vaig al quiropractic-fisio que em va recomanar en Joan (mister) i la Goedle...i efectivament és un crack, et radiografia amb els ulls i t'opera amb les mans...mal? oi tant!
Malgrat descompensació, cadera tocada, i espatlla enganxada, resulta que Ciatica, rien de tout, sinó que és quelcom de la cadera dreta, que carrega esquerra i la cama. Cama esquerra fatal, apreta per aquí, i sobretot al final quan diu "te dan miedo las agujas?" "has hecho acupuntura?"
i em comença a punxar al múscul en diferents llocs...i és aquell dolor que et puja per tot i que casi perderies la consciència, com un buuuff que puja i t'ofega.
Surto casi coixa, però segura que en un parell de dies tot canviarà, i amb exercicis per fer...de rodillo i pilota...paciència, ja som en camí!
Perdona et truquem de la consulta de Elain, tenies hora al maig i demà s'ha fet forat el vols?
que si el vull??? oi tant!!
Eureka! vaig al quiropractic-fisio que em va recomanar en Joan (mister) i la Goedle...i efectivament és un crack, et radiografia amb els ulls i t'opera amb les mans...mal? oi tant!
Malgrat descompensació, cadera tocada, i espatlla enganxada, resulta que Ciatica, rien de tout, sinó que és quelcom de la cadera dreta, que carrega esquerra i la cama. Cama esquerra fatal, apreta per aquí, i sobretot al final quan diu "te dan miedo las agujas?" "has hecho acupuntura?"
i em comença a punxar al múscul en diferents llocs...i és aquell dolor que et puja per tot i que casi perderies la consciència, com un buuuff que puja i t'ofega.
Surto casi coixa, però segura que en un parell de dies tot canviarà, i amb exercicis per fer...de rodillo i pilota...paciència, ja som en camí!
dilluns, 5 d’abril del 2010
Corrent pel Maresme...
Et lleves, encara estàs mig adormit...has dormit poc, però per més que ho intentis saps que ja no podràs tornar-hi...així que et lleves i fas nyic nyoc...i dius aix vaig a estirar...i mig adormit et poses la roba de córrer i surts...
Et sorprens en veure un dia radiant que ni imaginaves...tothom sembla saber-ho menys tu...els vianants passegen, compren diaris, i prenen cafès...tu corres o ho intentes...baixes la riera, creues el pont, passes el tunel i de sobte, ho veus...el mar, el dia, el sol, les ones, i tu allà mig corrent vora mar...sents remors de cotxes, gent que passa, no penses en res, poc importa,tu només corres...i somrius.
divendres, 2 d’abril del 2010
ESQUIADA!!
Després de mil dubtes de "si però no", de "si debo, o no debo"...al final vaig decidir que m'enduia l'equip i que ja veuríem...dia abans era segur que no, però vica el "por si acaso..:"
Em llevo, he descansat! ijuuu! i tanco els ulls i em veig esquiant...i decideixo que ho provo ...i llestos! si veig que no pos res, prometo parar!
I contratot pronòstic a poc de les 10 del matí ja som a pistes, fa bon dia, fresquet, i apa! amunt!
Telecadira de rigor, i ja estem baixant...encara no m'ho crec, des de Nadal que no havia esquiat i fet i fet un sol dia, i des de llavors, malgrat les ganes rien de tout.
I ara em trobava a 2500 m. d'altitud en mig del Pirineu català, amb Nat, Felip, Anna i jo, amb una neu correcta, ...mig gel mig primavera.
Entre telecadires de riure sense parar, i anar demanant a la ciatica que em donés tregua, esquiant sense parar contenta i buscant bones sensacions. En el telecadira més llarg del món apretava de valent la cama i no sé ben bé com, fent relaxació, el nus de sota la cama es va desfer...baixem, començo a esquiar i encara millors sensacions...no podia parar de somriure.
Esmorzem i agafem energies al sol. Tornem-hi i em dedico a jugar, provant pesos, agafant els pals, flexions...i genial!
Finalment les cames comencen a anunciar cansament parem a dinar...i ja si el tros final costa, i costa i em fa por tenir la tipica caiguda de però per sort l'Anneta em fa de guia.
UN DIA GENIAL!! carrego piles, engergies i disfrutem.
Em llevo, he descansat! ijuuu! i tanco els ulls i em veig esquiant...i decideixo que ho provo ...i llestos! si veig que no pos res, prometo parar!
I contratot pronòstic a poc de les 10 del matí ja som a pistes, fa bon dia, fresquet, i apa! amunt!
Telecadira de rigor, i ja estem baixant...encara no m'ho crec, des de Nadal que no havia esquiat i fet i fet un sol dia, i des de llavors, malgrat les ganes rien de tout.
I ara em trobava a 2500 m. d'altitud en mig del Pirineu català, amb Nat, Felip, Anna i jo, amb una neu correcta, ...mig gel mig primavera.
Entre telecadires de riure sense parar, i anar demanant a la ciatica que em donés tregua, esquiant sense parar contenta i buscant bones sensacions. En el telecadira més llarg del món apretava de valent la cama i no sé ben bé com, fent relaxació, el nus de sota la cama es va desfer...baixem, començo a esquiar i encara millors sensacions...no podia parar de somriure.
Esmorzem i agafem energies al sol. Tornem-hi i em dedico a jugar, provant pesos, agafant els pals, flexions...i genial!
Finalment les cames comencen a anunciar cansament parem a dinar...i ja si el tros final costa, i costa i em fa por tenir la tipica caiguda de però per sort l'Anneta em fa de guia.
UN DIA GENIAL!! carrego piles, engergies i disfrutem.
dimarts, 30 de març del 2010
Seguimos...
Setmana de molts nervios, stress, contrarellotges, falta d'hores de son...tot suma...i finalment surto a córrer divendres i diumenge... prou bé.
Diumenge amb Goedle vam pujar a Picor i vaig atrevir-me amb bici stàtica, suau, i correr més una mica d'aigua...com les iaies però nar fent...
dilluns però grinyolo...però no crec que sigui tant d'ahir com de tots els cumuls...finde, stress...
I bueno avui ja vorem que de parar de moment fa dia de película i no descarto treure la superbicinena de casa i sortir a fer paseo trankil...
Ah i continuo estirant i fent abdominals cada dia...Incroyable!
Enyoro però les fieretes picornelles i me rasgo les vestidures quan veig les inscripcions...o quan la Goedle contava que ha stat per Lanzarote una setmana entrenant...i jo vaig repetint-me ...tot arribarà Neus, tot arribarà...
Diumenge amb Goedle vam pujar a Picor i vaig atrevir-me amb bici stàtica, suau, i correr més una mica d'aigua...com les iaies però nar fent...
dilluns però grinyolo...però no crec que sigui tant d'ahir com de tots els cumuls...finde, stress...
I bueno avui ja vorem que de parar de moment fa dia de película i no descarto treure la superbicinena de casa i sortir a fer paseo trankil...
Ah i continuo estirant i fent abdominals cada dia...Incroyable!
Enyoro però les fieretes picornelles i me rasgo les vestidures quan veig les inscripcions...o quan la Goedle contava que ha stat per Lanzarote una setmana entrenant...i jo vaig repetint-me ...tot arribarà Neus, tot arribarà...
divendres, 26 de març del 2010
Provant provant....1,2,3
Aix...dimarts a la tarda un dia de pel·lícula....un munt de feina per fer entre uni i escola...sóc a casa...i finalment decideixo que avui és el dia, em calço les bambes me visto i cap a mar!
Ja sóc a la platja, on s'han reunit personetes d'arreu per festejar-la, faig quatre estiraments i penso va a córrer...i m'adono que estic superjinyada, com quan no saps si podràs, com si de sobte no recordes com es fa...i al final m'hi llenço de cap...suau i respirant...i després d'un minut ja ho vaig recordant i un immens somriure se'm dibuixa als llavis...i penso ESTIC CORRENT!!
Genial, bones sensacions, i la por s'esvaeix, temerosa de que comences a grinyolar de nou... els 10 minuts cundeixen però passen ràpid...m'aturo obedient i satisfeta però decideixo quedar-me voltant...i endur-me la platja a casa....
Ja sóc a la platja, on s'han reunit personetes d'arreu per festejar-la, faig quatre estiraments i penso va a córrer...i m'adono que estic superjinyada, com quan no saps si podràs, com si de sobte no recordes com es fa...i al final m'hi llenço de cap...suau i respirant...i després d'un minut ja ho vaig recordant i un immens somriure se'm dibuixa als llavis...i penso ESTIC CORRENT!!
Genial, bones sensacions, i la por s'esvaeix, temerosa de que comences a grinyolar de nou... els 10 minuts cundeixen però passen ràpid...m'aturo obedient i satisfeta però decideixo quedar-me voltant...i endur-me la platja a casa....
dijous, 25 de març del 2010
GOOD NEWS
Tinc novetats...la gammagrafia va sortir neta, i la ciatica li costa de marxar...el Dr.Brotons genial em va prescriure córrer 3/4 cops per setmana 10 minuts a lo más 15, cercant bones sensacions tant físiques com de cardio...i així he fet la setmana darrera i prou bé...però se't fa ben estrany quan t'hi poses. També m'ha donat ferro, vitamines i un recuperador...vaja que amb tot plegat semblo una iaieta...
Tema ciatica però condició per correr que no fes mal...i no descarta fer-me una resonància pk es una zona recurrent...
Jo des que va quedar net he anat treballant molt postura i estiraments, si per primer cop ala vida faig abdominals regularment...jajajaja i això que els hi tenia tirriaa...i els peus i estiraments d'isquios sobretot...
Ara aviam quan començo...
Tema ciatica però condició per correr que no fes mal...i no descarta fer-me una resonància pk es una zona recurrent...
Jo des que va quedar net he anat treballant molt postura i estiraments, si per primer cop ala vida faig abdominals regularment...jajajaja i això que els hi tenia tirriaa...i els peus i estiraments d'isquios sobretot...
Ara aviam quan començo...
dijous, 18 de març del 2010
Resultats gammagrafia... o entonces que tengo??
Dilluns surto corrents...arribo recullo i no obro...aguanto!
espero a estar amb ma mare...tinc revisió...al final la curiosidad mató al ratón...i obro! uuuff!! "aparentment neta"!! ijuuu!! ara però cal confirmar amb el trauma...ja tinc hora divendre!
La següent pregunta conseqüentment és: "Entonces que coi tinc?" serà ciàtica...?serà postural? males plantilles? un alieng?
Sigui el que isgui...el mateix dilluns vaig a nedar...nedar nedo poc però torno a posar els peus a Picor i veig els nois de lluny..encara no tinc cuerpo ...pero todo andará... i faig poquet i suau,,,xerradeta amb la Goedele i cap a casa...
Si que he de dir al meu favor que he incorporat quelcom que TOTA LA VIDA MHE NEGAT!
estic fent abdominals i flexions!! unbelivable...i torno a estirar i a sobre amb emfasi als Isquios i postura... suavecito però tot sigui per treure'n l'entrellat... i és qu equan se'm posa algo a la ceba...ja se sap...
Divendres, o sigui demà...traumatoleg...de moemnt tranquilitat però ja se verà demà...la ciatica continua donant pel sac... i té vida pròpia...jurjur
TO be continued!
espero a estar amb ma mare...tinc revisió...al final la curiosidad mató al ratón...i obro! uuuff!! "aparentment neta"!! ijuuu!! ara però cal confirmar amb el trauma...ja tinc hora divendre!
La següent pregunta conseqüentment és: "Entonces que coi tinc?" serà ciàtica...?serà postural? males plantilles? un alieng?
Sigui el que isgui...el mateix dilluns vaig a nedar...nedar nedo poc però torno a posar els peus a Picor i veig els nois de lluny..encara no tinc cuerpo ...pero todo andará... i faig poquet i suau,,,xerradeta amb la Goedele i cap a casa...
Si que he de dir al meu favor que he incorporat quelcom que TOTA LA VIDA MHE NEGAT!
estic fent abdominals i flexions!! unbelivable...i torno a estirar i a sobre amb emfasi als Isquios i postura... suavecito però tot sigui per treure'n l'entrellat... i és qu equan se'm posa algo a la ceba...ja se sap...
Divendres, o sigui demà...traumatoleg...de moemnt tranquilitat però ja se verà demà...la ciatica continua donant pel sac... i té vida pròpia...jurjur
TO be continued!
dijous, 11 de març del 2010
Gammagrafia òssia
Vaig demanar infos a companys de Picor i tot i tenir una idea...nava un poc a l'expectativa...que si te punxen líquid i marxes...i tornes a les 3 hores...i tomba i gira.
Lloc: Creu Blanca Còrcega
Hora:15.30
Aquestes van ser les primeres declaracions: "Per cert avui m'he fet la Gammagrafia...no faré Crònica però si comento que a Creu Blanca, anaven tard, només hi ha dos màquines, entro mig sobada, i penso que mai més em faig una prova a estes hores...fan punció (putada no em trobaven les venes al braç i casi me desmaio a punxades, han optat per la mà), i només marxes 1h.30, o sea un movidon...però bueno molt amables...però sobretot duret i pesat...pk et fan aguantar posicions incomodes sobretot per la cama dolenta...i he sortit molt KO". A més que vaig anar amunt i avall al'escola per repartir exàmens avaluació i tornar... un altre dia no faig la pardilla i me pillo la tarda!
Ara esperar resultats que me'ls donen dilluns a les 6....
Lloc: Creu Blanca Còrcega
Hora:15.30
Aquestes van ser les primeres declaracions: "Per cert avui m'he fet la Gammagrafia...no faré Crònica però si comento que a Creu Blanca, anaven tard, només hi ha dos màquines, entro mig sobada, i penso que mai més em faig una prova a estes hores...fan punció (putada no em trobaven les venes al braç i casi me desmaio a punxades, han optat per la mà), i només marxes 1h.30, o sea un movidon...però bueno molt amables...però sobretot duret i pesat...pk et fan aguantar posicions incomodes sobretot per la cama dolenta...i he sortit molt KO". A més que vaig anar amunt i avall al'escola per repartir exàmens avaluació i tornar... un altre dia no faig la pardilla i me pillo la tarda!
Ara esperar resultats que me'ls donen dilluns a les 6....
Parada obligada o història d'una possible lesió...
De fa un mes i escaix que no entreno...fent bondat com deia...ha costat però quan toca toca...fet i fet faig memòria i no recordo haver entrenat en plenes condicions des de desembre amb nyiguis nyoguis aquí i allà...
Inicialment molèsties al peu...després contractura gluti...despré de nou molèsties al peu..i unes plantilles que cada cop dubto més de la seva efectivitat o si van ser el principi de la tragèdia...Sigui com sigui ja tant és...el bony al peu era evident, petit...però no fibroma sinó teixit cel·lular diuen...visites al fisio, crits inclosos...una ciàtica que no m'abandona ni a sol ni a sombra, amb visita a urgències inclosa...
Resumint, una caca...finalment visita al Traumatòleg, una joia com poques, Dr Brotons...la seva fama li fa justícia i sobretot per la seva comprensió... mana fer Gammagrafia per descartar posssible rotura per stress de la tibia esquerra, és dóna quan l'òs es fragmenta per dins i molt comú en esprotistes...
To be continued...
Inicialment molèsties al peu...després contractura gluti...despré de nou molèsties al peu..i unes plantilles que cada cop dubto més de la seva efectivitat o si van ser el principi de la tragèdia...Sigui com sigui ja tant és...el bony al peu era evident, petit...però no fibroma sinó teixit cel·lular diuen...visites al fisio, crits inclosos...una ciàtica que no m'abandona ni a sol ni a sombra, amb visita a urgències inclosa...
Resumint, una caca...finalment visita al Traumatòleg, una joia com poques, Dr Brotons...la seva fama li fa justícia i sobretot per la seva comprensió... mana fer Gammagrafia per descartar posssible rotura per stress de la tibia esquerra, és dóna quan l'òs es fragmenta per dins i molt comú en esprotistes...
To be continued...
divendres, 19 de febrer del 2010
peix peixet...
Ahir gràcies a la GOedle que em va fer de taxi...després de fer estirmanets vaig acabar pujant a Picor, i cap a la piscina...després de molt mandrejar...xof, i capdins!
La ciatica apretava, feia mil però que no recordava nedar perque sí, pel plaer de nedar sense contar piscines...sentint cada part del meu cos submergida en l'aigua...i observant que sí, que pendulo més que una campana i cal millorar...
fos com fos... vaig acabar bucejant en el silenci de l'aigua, de les bombolles...i sensacions ind
escriptibles...et fons amb l'aigua...
La ciatica apretava, feia mil però que no recordava nedar perque sí, pel plaer de nedar sense contar piscines...sentint cada part del meu cos submergida en l'aigua...i observant que sí, que pendulo més que una campana i cal millorar...
fos com fos... vaig acabar bucejant en el silenci de l'aigua, de les bombolles...i sensacions ind
escriptibles...et fons amb l'aigua...
dijous, 18 de febrer del 2010
fent bondat...
si si continuo fent bondat...avui no he anat ni a Picor, no em fiava...i perque em fa recansota veure'ls a tots on fire...però penso que ja vindrà el moment d'estar a plenes capacitats...(o això miro de creure'm)...
Es ben cert que tot acaba sortint, per això quan abans ho treguis millor, cada cop sóc més ràpida per identificar...però encara queda molt per aprendre...i descobrir!
Aixi que mig adormida, i pensant que regalaré al trasto del meu nebot que avui fa 5 anys, somric i tanco...estiraments i a dormir...
dimarts, 16 de febrer del 2010
cansada de la seguretat relativa!
Fa dies que no escric, potser perquè he estat desconnectada, en general...i perquè una remor en forma de molèsties mha anat rondant...fins i tot un bony va aparèixer al peu...conclusió, remoretes que han anat sortint poc a poc, però no marxen...i m'han fet anar agafant inseguretat que em quarta de les bones sensacions...així que cansada d'arrancades i parades...he decidit posar fil a l'agulla, afrontar de cara i posar-me a treballar.
En primer lloc visita obligada al fisio, sort!! és un crack! evidencia mal al peu, origen? ciatica pinsada...veig la padrina, quin mal! em recorda de nou la importància de treballar el plantar...i li recordo que tot va començar amb les plantilles per arreglar un tema, n'he espatllat uns altres...sobretot talons...o sigui que a la merda les plantilles!
S'ha acabt, les plantilles són bones però no deixen de ser un paliatiu, vull dir, és com "comida para hoy, hambre para mañana", perque si una cosa he après aquí és que tot s'aconsegueix sent-ne conscient...i a dia d'avui ja he perdut tota consciència poscional...
EN definitiva, TORNEM A COMENÇAR, de moment REPÒS ABSOLUT, ho estic fent!
ESTIRAMENTS SUAUS DIARIS, també
AIGÜES Fred CAlent, també
i tornem al principi, treballar la trepitjada, enfortir el peu per corregir postura!
Així que una setmana de bondat i ja mhi poso!! serà que maduro perque ho faig i tot...jijiji
CONFIO en una recuperació efectiva...per poder seguir disfrutant com sempre!!
En primer lloc visita obligada al fisio, sort!! és un crack! evidencia mal al peu, origen? ciatica pinsada...veig la padrina, quin mal! em recorda de nou la importància de treballar el plantar...i li recordo que tot va començar amb les plantilles per arreglar un tema, n'he espatllat uns altres...sobretot talons...o sigui que a la merda les plantilles!
S'ha acabt, les plantilles són bones però no deixen de ser un paliatiu, vull dir, és com "comida para hoy, hambre para mañana", perque si una cosa he après aquí és que tot s'aconsegueix sent-ne conscient...i a dia d'avui ja he perdut tota consciència poscional...
EN definitiva, TORNEM A COMENÇAR, de moment REPÒS ABSOLUT, ho estic fent!
ESTIRAMENTS SUAUS DIARIS, també
AIGÜES Fred CAlent, també
i tornem al principi, treballar la trepitjada, enfortir el peu per corregir postura!
Així que una setmana de bondat i ja mhi poso!! serà que maduro perque ho faig i tot...jijiji
CONFIO en una recuperació efectiva...per poder seguir disfrutant com sempre!!
dilluns, 18 de gener del 2010
gotes de llibertat...corrent sota la pluja
per si et servissin et deixo unes gotes de llibertat que he recollit corrent sota la pluja...si les segueixes aviam on et duen!
dilluns matí, atontada des d'ahir, diuen que és el temps, la feinada, els sobresforços...en part penso, però un és amo de les seves sensacions i planto cara a la letargia que arrossego des d'ahir.Un matí que comença blanc, i tot i les bones sensacions de classe, el clima anuncia tormenta, cansada de gemecs d'entorn i propis, fujo.
Arribo em canvio, em calço les bambes,,,i ja tot va prenent altra forma, el remor intern ja disminueix com un fadeout...i ja sóc corrent...enllà, sense rumb, però ja hi soc...i el millor encara està per arribar, és quan comences el més dur...i al cap d'una estona ja hi sóc, fluint i de sobte per quan torno de Plaça Cerdà, comença a ploure i ja prenc Sants i decideixo contra tot pronòstic treure'm el gorro...
i...
la pluja em cau a la cara, em mulla els cabells i gotes de llibertat que s'emporten els mals pensaments...i un somriure se'm dibuixa a la cara davant les cares anònimes de vianants increduls...
corrent sota la pluja...gotes de llibertat...
Llum verda...reprenem entrenos...
prinicpis de gener, em planto al Podoleg sense avisar farta de neguits, inseguretats i trucades sense resposta...que si el peroneo que si bursitis...que si corro i me molesta.
Finalment, modifiquem plantilles, llum verda, nous estiraments, doncs isquios i aquiles es carreguen i soc com una especie de pedrota...jajajaj, no falta estiraments...de cames més detallats!
Torno a l'aigua després de paron nadalenc, el dia 8 i el 15 i recupero sensacionss, em sento peixet per uns instants...calma, tranquilitat, força i et fons en l'aigua!! cal reforçar braça dret, i vaig treballant series velocitat he començat en 50s per guanyar confiança...la tècnica segueix allí...anar-hi anant!
Córrer l'unic que no havia deixat, torno a córrer el dia 2, a Barruera, a pocs graus sobre zero, però no noto ni el fred, unicament la serenor, la soledat i tranquilitat, que fan de les feblesa força...i vaig fent acompanyada pel riu i les montanyes majestuoses...increïble! I després esquiada, un dia dd'ski per treure'm el mono i un de snow, per aprendre d'aquests que tot lo dia stan per terra...jijijij eh? (ja penjaré fotos i més info)
Finalment, modifiquem plantilles, llum verda, nous estiraments, doncs isquios i aquiles es carreguen i soc com una especie de pedrota...jajajaj, no falta estiraments...de cames més detallats!
Torno a l'aigua després de paron nadalenc, el dia 8 i el 15 i recupero sensacionss, em sento peixet per uns instants...calma, tranquilitat, força i et fons en l'aigua!! cal reforçar braça dret, i vaig treballant series velocitat he començat en 50s per guanyar confiança...la tècnica segueix allí...anar-hi anant!
Córrer l'unic que no havia deixat, torno a córrer el dia 2, a Barruera, a pocs graus sobre zero, però no noto ni el fred, unicament la serenor, la soledat i tranquilitat, que fan de les feblesa força...i vaig fent acompanyada pel riu i les montanyes majestuoses...increïble! I després esquiada, un dia dd'ski per treure'm el mono i un de snow, per aprendre d'aquests que tot lo dia stan per terra...jijijij eh? (ja penjaré fotos i més info)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)