ESQUIADA!!

Després de mil dubtes de "si però no", de "si debo, o no debo"...al final vaig decidir que m'enduia l'equip i que ja veuríem...dia abans era segur que no, però vica el "por si acaso..:"

Em llevo, he descansat! ijuuu! i tanco els ulls i em veig esquiant...i decideixo que ho provo ...i llestos! si veig que no pos res, prometo parar!
I contratot pronòstic a poc de les 10 del matí ja som a pistes, fa bon dia, fresquet, i apa! amunt!
Telecadira de rigor, i ja estem baixant...encara no m'ho crec, des de Nadal que no havia esquiat i fet i fet un sol dia, i des de llavors, malgrat les ganes rien de tout.
I ara em trobava a 2500 m. d'altitud en mig del Pirineu català, amb Nat, Felip, Anna i jo, amb una neu correcta, ...mig gel mig primavera.
Entre telecadires de riure sense parar, i anar demanant a la ciatica que em donés tregua, esquiant sense parar contenta i buscant bones sensacions. En el telecadira més llarg del món apretava de valent la cama i no sé ben bé com, fent relaxació, el nus de sota la cama es va desfer...baixem, començo a esquiar i encara millors sensacions...no podia parar de somriure.
Esmorzem i agafem energies al sol. Tornem-hi i em dedico a jugar, provant pesos, agafant els pals, flexions...i genial!
Finalment les cames comencen a anunciar cansament parem a dinar...i ja si el tros final costa, i costa i em fa por tenir la tipica caiguda de però per sort l'Anneta em fa de guia.

UN DIA GENIAL!! carrego piles, engergies i disfrutem.