per si et servissin et deixo unes gotes de llibertat que he recollit corrent sota la pluja...si les segueixes aviam on et duen!
dilluns matí, atontada des d'ahir, diuen que és el temps, la feinada, els sobresforços...en part penso, però un és amo de les seves sensacions i planto cara a la letargia que arrossego des d'ahir.Un matí que comença blanc, i tot i les bones sensacions de classe, el clima anuncia tormenta, cansada de gemecs d'entorn i propis, fujo.
Arribo em canvio, em calço les bambes,,,i ja tot va prenent altra forma, el remor intern ja disminueix com un fadeout...i ja sóc corrent...enllà, sense rumb, però ja hi soc...i el millor encara està per arribar, és quan comences el més dur...i al cap d'una estona ja hi sóc, fluint i de sobte per quan torno de Plaça Cerdà, comença a ploure i ja prenc Sants i decideixo contra tot pronòstic treure'm el gorro...
i...
la pluja em cau a la cara, em mulla els cabells i gotes de llibertat que s'emporten els mals pensaments...i un somriure se'm dibuixa a la cara davant les cares anònimes de vianants increduls...
corrent sota la pluja...gotes de llibertat...