n bon tast... i que despertava en mi a la par nervis i emoció.Vam anar-hi amb la Siki que fins el darrer moment dubtava per altres qüestions de si podria venir...per sort meva al final hi vam anar plegades.
Jo tenia clar que seria ben diferent a totes les sensacions anteriors però que s'hi havia d'anar tranquilament però a tope. Em sentia nerviosa, i vaig fer un bon escalfament, sabedora que quan ja fa estona que corro em sento millor.
Per sort, em va agafar un moment d'iluminació i li vaig dir a l'Anna que anéssim a veure el cirucit, ella rondinava però com sempre va cedir...ens vam quedar de pedra quan vam descobrir unes pujades més que considerables, i que allò de cursa de costellada o plana tenia poc... era més aviat una muntanya russa...
Vam tornar força acollonides però conscients del què ens esperava. Els minuts semblaven hores, mentre feien la Milla i les curses infantils, fins que ens van cridar a la línea. Feia calor tot i ser març...la història anava de debò... jo em vaig mirar a l'Anna i li vaig dir, ostia tia que va en serio, quin cague! em vaig posar l'auricular, vaig respirar fondo, i vaig recuperar tot el que havia anat sentint...
Pum, sortida, ni sé com, però objectiu respirar i córrer! per aquest ordre, a 500 metres de la sortida ja trobaves la primera pujada, no mho vaig pensar i vaig dir a les cames, va amunt!
Vaig perdre a l'Anna llavors per la resta de la cursa i només pensava en estar concentrada i respirar... el cos ja sabia la seva feina.
Tota la música que havia preparat rollo canyera, es va quedar a l'aiguera i vaig tirar del repertori més suau que disposava...tot era asfalt! i per colmo bona part era nou, de manera que el quitrà amb la calor...era explosiu...
No estava massa ben senyalitzada (fletxes grogues tipus el Camino...), i els veïns i cotxes feien de més i de menys... casi m'atropellen a la segona volta...però bé el pitjor va ser l'avituallament ES VA ACABAR!!! ai deu! casi em moro, per sort havíem amagat un parell d'ampolles durant la previa i encara hi eren... Les pujades eren gairebe més ràpides a peu que corrent i totes alucinàvem...La calor seguia apretant, i jo que vaig decidir evadir-me oblidar-me que era allà patint, perque si, i sentir-me a la platja per uns instants, i va funcionar! em vaig regenerar... i ja era a la meitat de la segona volta...vaig començar a avançar ... i un sentinemt d'alegria m'anava creixen
t...era com "ja casi hi ets...ho estàs fent mb" i no mho creia... l'últim km vaig tenir la sort de trobar una veterana que em va animar i encara vaig tirar més... i de sobte, PUM! ja hi era, corva, baixada i la recta final...no m'ho podia creure... sprint... i arribada!!! uee!!!La Siki no arribava, finalment només 5 minuts però se'm van fer eterns...i quan va aparèixer vaig córrer al seu costat i animar-la, va ser molt divertit, reiem com a loques...
No cal dir que la sensació era brutal, i els resultats...més que sorprenents!!
8 km en 49 minuts i amb pujades! iujuu!!
