Arribada sense entrebancs, aparco a uns metres de boxes, ho duc tot, sí!! per sort una sola entrada a boxes enllestim. Fa fred, està tapat, i la son apreta. Després de molt d'esforç he aconseguit esmorzar...no mhi cabia. Veiem sortida dels nois, deunido com sta el mar.
Estic jinyadeta,,,em noto a mig gas...i no sé si fer-lo.
Ja som a la linea de sortida, aigua freda, entre riures penso que coi hi foto allà si hauria d'estar dormint i ja pam! sortida. Correm però tranquiles, entrem a l'aigua, corro i CLOC! m'he clavat una pedra Ostia! quin mal! (no no sabia que hi havia pedres!) i ala! neda, com puguis, estic desorientada i Anna no para de cridar-me perque em desvio, primera boia, ja som en paral·lel, amb tot bones sensacions però no aconsegueixo centrar-me i vaig fent eses, pel peu?¿? Girem cap a la sorra i de sobte, em veig sola, em dic Neus accepta-ho vas la última, estranyada, però és el que hi ha,,,i per quan m'adono estic nedant a 30 metres de tothom...aix dios! a saber quants metres he fet!
Surto de l'aigua, remugant i el Jordi em crida vaaa calla i tira, té raó, però cagun la pedra! trec neoprè, prou ràpid, pillo bici i cap a fora...ha sortit el sol...i quan ja sóc a la línia, se sent cric, crac, CATACRAC! se m'ha sortit la cadena! caguntot! el jutge crida, tothom crida...no la ayudeissss o la penalizo!! la gent crida que si la roda, que si gira! i jo mho miro incredula i a lhora atabalada,,,no puc...no sé com, la poso! i com no podia ser d'una altra manera m'aixeco, saludo! (l'òbassió va ser brutal) i cap amunt.
Ja hi som, carretera a can pendre pel cul i amb desnivell...uff uff primera volta fatal...ara sí que em poso seria i considero seriament la retirada, a plorar a casa!, penso...però segueixo bé he de tornar...i de sobte girem i bé una baixada...em llenço temeraria gairebé...però la sensació no té preu! i em refaig, el vent, em torno a trobar...i pam! amunt de nou, i va, i més...i em vaig creuant a l'Anneta que m'anima infatigable... i ja tot va rodant...
Rotonda i cap a mar, transició T2 ni mitjons ni res...i surto, les cames responen busco cardio pausat i agafo l'Anna.
Anem seguint...bufa vent de mar...arribem al tope, però són dos voltes, ja deia jo...vaig sola...em sento com mai, sensacions genials! com si volés, i de sobte, em surt una cua, literal, se m'enganxa un tio durant 2 km que em semblen eterns i no se separa...i al final faig zigazaga del pal, marxaa!! perqiue no tinc esma ni per dir-li! Per quan em dono conte para más emoció m'adono que estic corrent amb un ull cluc, suposo que de la son i de l'esgotament dels ulls...i de sobte sento cridoria i coi! ja hi sóc...últim sprint! i síiii contra tot pronòstic he creuat la meta!! Ja la tenima a la butxaca....!
PD; el que he de millorar és les reserves perque només creuar meta, em quedaven forces de sobres per correr a buscar l'Anna...no ho acabo d'entendre i sha de millorar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada