ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS!!

Ahir va ser el meu cumple!! i va ser un dia genial ple de sorpreses que ja començaren dimecres...
ara a continuar festejant...si bé abans l'aniversari era l'excepció, ara de l'alegria n'he fet norma, i per tant va ser un dia com qualsevol, d'acord, amb pissarres pintades de Felicitats, cumples cumples a grito pelao...i molt riure...però cada dia és motiu de celebració.
GRÀCIES A TOTS, molts petoneetsss!

reflexions de tot plegat o recuperant velles sensacions (1a part)

Fa fred, i tot el dia que em debato entre el fred, i estremir-me a cada llambregada, abatuda, o plantar-li cara de nou, com fa un any, enfundar-me el forro polar, el gorro, calçar-me les bambes i sortir a córrer...i deixar enrera el neguit per recuperar l'ordre intern de les coses, la seva justa mida.
A diferència del que la gent creu, és quan corro que el món se'm para, per uns instants, et dóna la perspectiva necessària per poder enfocar-ho tot, en la immensitat, i tornar-ho al lloc que li correspon, deixant les pors enrera, i recuperant la força necessària per tirar endavant.

Fa fred. Però surto a córrer.

EN CONSTRUCCIÓ...

Poc em pensava que al meu blog també hauria d'arribar un dia en que faria una llista de temes pendents...però tot arriba... així que le'ts face it, han passat moltes coses, poc temps, assimiliar-ho i potser també calia retirar-me'n una mica...
Però ara sí, recopilant:

-Prèvia triatló Barcelona-hores abans...

-CRÒNICA TRIATLÓ OLÍMPIC BARCELONA

-Tancament de temporada i descans obligat

-PArtit de Waterpolo VIkis vs. Truchis

-Reflexions de tot plegat...o recuperant sensacions oblidades...

corrent pel bosc sota la llum de la lluna plena...

Avui volia córrer per la muntanya, volia sentir l'aire a la cara, i el fred, que ja ha arribat. El canvi horari acurta els dies que anuncien la tardor...les hores s'escolen entre el dits i sembla que els dies cauen de la setmana com les fulles dels arbres...com les fulles de tots els llibres...

Volia córrer per la muntanya i recuperar sensacions que no sentia...i qui millor que la Bala i el Ripoll...tants dies sense anar-hi...dit i fet ja era al ferrocarril i la lluna brillava plena.

M'ha fet molta ilusió retrobar-la, però amb tot anàvem a córrer ja tindrem temps per xerrar... Roba, calçat i frontals per si de cas...Carrera, creua, carrer, túnel, carrer, i ja hi som corrent de baixada pel camí de terra, cap al RIpoll, creuem el pont, i ens endinsem al bosc...i sí feia...por...però un cop l'acceptes, la pots controlar... i de seguida me n'he oblidat...
Sentir el crec-crec del terra, que intuïem amb els frontals...i passada la pujada,,, a cel obert, tanques el frontal i la lluna ens mostrava el camí...silenci...crec-crec...respiració...silenci...

Dificil de descriure...arriba la baixada i et deixes caure, com pedra que rodola, obrint les cames al màxim com el córrer dels infants...gemegant, però imparables...
Arribem al Ripoll i la remor de l'aigua ens acompanya mentre Sabadell es resguarda a la llum dels fanals...
I seguim corrent i apretem...i arribem a ciutat de nou, per la pala de pujada que es resisteix, plena de perdres... Ja a la ciutat de nou,,, noto que encara em queda corda per rato...i la Bala s'adona que està en bones condicions tot i el mes de parón... decidim seguir per ciutat...carrer llarg...estret...ara sí connecto...i apreto...

Amb tot m'adono que hauré de canviar la manera de córrer doncs en acabar, no sento haver-ho donat tot, haver anat al límit...que ja sé que no sempre cal, (com la setmana passada que vaig córrer el mes ràpid que jo recordi, tant, que les agulletes als cuadriceps em van durar 3 dies...potser també eren de les escales...) però si aquella sensació de plenitud, de tranquilitat...
Després estiraments de rigor, recuperant bons hàbits, i llavors sí a posar-nos al dia...

Hem anat a córrer pel bosc sota la llum de la lluna plena...