Crònica d'un robatori de pel·lícula!

Perquè sóc la primera en criticar situacions al meu entendre incorrectes, vull celebrar les bones accions, i perquè és important que se sapiguen. Un dimecres 21 d'abril em llevo i em frego els ulls volent esborrar la incredulitat que la moto no era on l'havia aparcada, davant de casa. Truco al dìpòsit per confirmar que no la tenen. Constato que m'han robat la moto. Molt amablement m'indiquen per telèfon que posi la declaració de seguida, i que no perdi l'esperança que de vegades les troben. Corro als Mossos de Travassera, un Mosso em pren declaració molt atent en català perfecte i un servei exemplar. Marxo cap a casa consternada i ja disposada a veure l'estat del mercat, la moto que tenia ja val mil euros més del que en vaig pagar. Passen els dies, i et vas mirant possibles finançaments doncs és el meu medi de transport habitual i necessari. El dilluns 26 d'abril, surto a fer el cafè i tinc cinc trucades perdudes, només han passat cinc dies!, són els Mossos i em diuen que l'han trobada que està al dipòsit de Poblenou. No puc amagar l'alegria i salto, i em tremolen les mans mentre escric el telèfon. Vaig al dipòsit de seguida, la trobo putinejada però sencera, eureka! funciona! més trucades, els Mossos m'indiquen que he d'anar a canviar la denúncia per una declaració a Marina. Per la tarda em presento, m'acullen d'Investigació, de nou molt amablement m'expliquen els fets, com han trobat la moto conduïda per dos nois que es donaren a la fuga després de l'alto. De pel·lícula penso, però en el meu cas és de veritat, i una satisfacció i agraïment m'iluminen la cara. Unicament vull agraïr la tasca diària dels Mossos i celebrar el meu cas, perquè enlloc d'excepció, sigui norma.Una ciutadana agraïda,