Són les 6 del matí, quasi no has dormit, et lleves fregan-te els ulls i amb una sensació rara, de qui sap que està a punt de viure alguna cosa que no el deixarà indiferent, que serà gran...
Prens el cotxe, direcció el Maresme, contrarellotge, llei de Murphy: a més temps disposes, més tard arribes... Autopista buida, a expeció dels que com jo, anem cap a Calella... Arribes, intentes aparcar, tot ballat i barrat, mal aparques i et poses a córrer, ja vens preparat amb bambes, per poder arribar a veure la sortida a mar... A mida que t'acostes a la platja, veus milers de puntets negres i puntes de colors...la sorra plena és una marisma de neoprens, gorros de colors, i públic apretujat donant els últims ànims i intentant treure fotos. Ulls de son que es confonen amb les mirades punyents del qui sabedors de la seva proesa es preparen per sortir. Mortiuri ti salutan!
Surten la primera tanda, els pros (professionals), seguits de poc, els federats, braços, cops, no s'hi cap, falten metres d'aigua, surten els darrers grups, i el mar s'omple de reguitsells de punts, que naden incansables seguint les boies...1900m.
Surt el primer, transició a bici, es treuen els neoprens, mono, agafar bici i surten a fer 90 km, de Calella a el Masnou passant per Dosrius... anem a veure passar les bicis, increïbles...tinc el cor a mil...és impressionant!!
La calor comença a apretar i decideixo anar al cotxe a canviar-me de roba, i de l'emoció de no perdre`m res, em deixo la càmera, el mòbil i gairebé el cap...
Continuen les bicis, esmorzem... em passa pel cap intentar pendre el cotxe per anar a veure el cirvuit, però està impracticable, tota la nacional tallada...llàstima!
Prenem posicions a la sortida de boxes, per on passaran després de deixar la bici, disposats a córrer els 21 km...sota un sol de justícia, que crema.
Arriben els primers i l'ordre ha canviat, i el que queda encara...veure les noies...em fa alucinar, pensem que n'eren unes 200 dels gairebé 2000 participants, quasi els hi faig la "ola".
Surten a córrer, les cares delaten cansament i calor... el circuit és sec i no corre l'aire...em perdo i decideixo pujar a la pista d'atlteisme on serà l'arribada, el primer hi serà en breu...hi vaig corrent, i amb l'emoció i les hores de sol i les de falta de son, em passen factura...
Arribo marejada, i no faig més que pensar en la resta... quin patir!!
Al cap d'uns 20 minuts, i sota l'animació del públic, present per tot Calella, arriba el primer, com un senyor, a punt d'entrar, s'ajup, es treu les bambes i aplaudeix a la graderia...nosaltres encara ens preguntem com es va poder ajupir i no trencar-se...
Van arribant la resta i la primera dona! Berasategui!! sembla ser que la van descalificar, per Drafting (en català, xupar roda, qe no es pot, però hi ha qui diu que hi va haver irregularitats amb les decisions dels jutges...).
Alucinant, tornem a la pujada abans d'entrar a la pista, asenció malparida d'uns 500 metresss per morir-se...animem i animem, ho dono tot, és increible, veure'ls pujar, cadascú amb el seu estil, i intentant dibuixar un somriure o saludant amb la mà. "Va nois, amuuuntt!! que ja hi sou!!"
No cal dir que m'hi vaig deixar la pell, però de tot cor i ho tornaria a fer sense dubte. Ja eren les dues, i el sol continuava apretant, veient a tots els Grans homes i dones!!! espectacular!
La insolació ja feia mella, i ja no sabia on amagar-me i demanava clemència per poder marxar.
Finalment, aixopluc, dinar, clareta, i quan ja caus al sofà...i et diuen: "escolta jo he d'anar a entrenar que vols venir?" i són les 5 de la tarda, i esgotada somrius, i ja t'estàs posant les bambes amb un mono que et puja pels peus...i et batega...i sense pensar-tho ja hi ets...corrent!! pel camí dels Grans homes i les grans dones!! mentre penses, potser arribarà un dia en que el pugui fer també jo...
http://www.challenge-barcelona.com/home/intro.html
