divendres, 19 de febrer del 2010

peix peixet...

Ahir gràcies a la GOedle que em va fer de taxi...després de fer estirmanets vaig acabar pujant a Picor, i cap a la piscina...després de molt mandrejar...xof, i capdins!

La ciatica apretava, feia mil però que no recordava nedar perque sí, pel plaer de nedar sense contar piscines...sentint cada part del meu cos submergida en l'aigua...i observant que sí, que pendulo més que una campana i cal millorar...
fos com fos... vaig acabar bucejant en el silenci de l'aigua, de les bombolles...i sensacions indescriptibles...et fons amb l'aigua...

dijous, 18 de febrer del 2010

fent bondat...


si si continuo fent bondat...avui no he anat ni a Picor, no em fiava...i perque em fa recansota veure'ls a tots on fire...però penso que ja vindrà el moment d'estar a plenes capacitats...(o això miro de creure'm)...
Es ben cert que tot acaba sortint, per això quan abans ho treguis millor, cada cop sóc més ràpida per identificar...però encara queda molt per aprendre...i descobrir!
Aixi que mig adormida, i pensant que regalaré al trasto del meu nebot que avui fa 5 anys, somric i tanco...estiraments i a dormir...

dimarts, 16 de febrer del 2010

cansada de la seguretat relativa!

Fa dies que no escric, potser perquè he estat desconnectada, en general...i perquè una remor en forma de molèsties mha anat rondant...fins i tot un bony va aparèixer al peu...conclusió, remoretes que han anat sortint poc a poc, però no marxen...i m'han fet anar agafant inseguretat que em quarta de les bones sensacions...així que cansada d'arrancades i parades...he decidit posar fil a l'agulla, afrontar de cara i posar-me a treballar.
En primer lloc visita obligada al fisio, sort!! és un crack! evidencia mal al peu, origen? ciatica pinsada...veig la padrina, quin mal! em recorda de nou la importància de treballar el plantar...i li recordo que tot va començar amb les plantilles per arreglar un tema, n'he espatllat uns altres...sobretot talons...o sigui que a la merda les plantilles!
S'ha acabt, les plantilles són bones però no deixen de ser un paliatiu, vull dir, és com "comida para hoy, hambre para mañana", perque si una cosa he après aquí és que tot s'aconsegueix sent-ne conscient...i a dia d'avui ja he perdut tota consciència poscional...
EN definitiva, TORNEM A COMENÇAR, de moment REPÒS ABSOLUT, ho estic fent!
ESTIRAMENTS SUAUS DIARIS, també
AIGÜES Fred CAlent, també
i tornem al principi, treballar la trepitjada, enfortir el peu per corregir postura!
Així que una setmana de bondat i ja mhi poso!! serà que maduro perque ho faig i tot...jijiji

CONFIO en una recuperació efectiva...per poder seguir disfrutant com sempre!!