Ara sí que ja hi som, supersatisfeta, avui he tornat a entrenar amb el club, i super bé, com feia mil...l'escalfament entretingut però després perezota...però ha estat creuar els 1000 i ala! venga series de 100 i de 50 i molt contenta! sort de la Goedle! però molt i molt bé...serà que el bo i poc ha anat funcionant...let's see!
Ara a preparar Mataró!! jurjjur
dilluns, 17 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Triatló Sprint Sitges 2010, una odissea!
La triatló prometia doncs era el colofó final d'un finde de despedida, sopar, Bosc Vertical a Canyamars...i jo patia pels braços, dinar de paella, trastades per Platja d'Aro...i finalment dormir, 4 horetes i amunt.
Arribada sense entrebancs, aparco a uns metres de boxes, ho duc tot, sí!! per sort una sola entrada a boxes enllestim. Fa fred, està tapat, i la son apreta. Després de molt d'esforç he aconseguit esmorzar...no mhi cabia. Veiem sortida dels nois, deunido com sta el mar.
Estic jinyadeta,,,em noto a mig gas...i no sé si fer-lo.
Ja som a la linea de sortida, aigua freda, entre riures penso que coi hi foto allà si hauria d'estar dormint i ja pam! sortida. Correm però tranquiles, entrem a l'aigua, corro i CLOC! m'he clavat una pedra Ostia! quin mal! (no no sabia que hi havia pedres!) i ala! neda, com puguis, estic desorientada i Anna no para de cridar-me perque em desvio, primera boia, ja som en paral·lel, amb tot bones sensacions però no aconsegueixo centrar-me i vaig fent eses, pel peu?¿? Girem cap a la sorra i de sobte, em veig sola, em dic Neus accepta-ho vas la última, estranyada, però és el que hi ha,,,i per quan m'adono estic nedant a 30 metres de tothom...aix dios! a saber quants metres he fet!
Surto de l'aigua, remugant i el Jordi em crida vaaa calla i tira, té raó, però cagun la pedra! trec neoprè, prou ràpid, pillo bici i cap a fora...ha sortit el sol...i quan ja sóc a la línia, se sent cric, crac, CATACRAC! se m'ha sortit la cadena! caguntot! el jutge crida, tothom crida...no la ayudeissss o la penalizo!! la gent crida que si la roda, que si gira! i jo mho miro incredula i a lhora atabalada,,,no puc...no sé com, la poso! i com no podia ser d'una altra manera m'aixeco, saludo! (l'òbassió va ser brutal) i cap amunt.
Ja hi som, carretera a can pendre pel cul i amb desnivell...uff uff primera volta fatal...ara sí que em poso seria i considero seriament la retirada, a plorar a casa!, penso...però segueixo bé he de tornar...i de sobte girem i bé una baixada...em llenço temeraria gairebé...però la sensació no té preu! i em refaig, el vent, em torno a trobar...i pam! amunt de nou, i va, i més...i em vaig creuant a l'Anneta que m'anima infatigable... i ja tot va rodant...
Rotonda i cap a mar, transició T2 ni mitjons ni res...i surto, les cames responen busco cardio pausat i agafo l'Anna.
Anem seguint...bufa vent de mar...arribem al tope, però són dos voltes, ja deia jo...vaig sola...em sento com mai, sensacions genials! com si volés, i de sobte, em surt una cua, literal, se m'enganxa un tio durant 2 km que em semblen eterns i no se separa...i al final faig zigazaga del pal, marxaa!! perqiue no tinc esma ni per dir-li! Per quan em dono conte para más emoció m'adono que estic corrent amb un ull cluc, suposo que de la son i de l'esgotament dels ulls...i de sobte sento cridoria i coi! ja hi sóc...últim sprint! i síiii contra tot pronòstic he creuat la meta!! Ja la tenima a la butxaca....!
PD; el que he de millorar és les reserves perque només creuar meta, em quedaven forces de sobres per correr a buscar l'Anna...no ho acabo d'entendre i sha de millorar...
Arribada sense entrebancs, aparco a uns metres de boxes, ho duc tot, sí!! per sort una sola entrada a boxes enllestim. Fa fred, està tapat, i la son apreta. Després de molt d'esforç he aconseguit esmorzar...no mhi cabia. Veiem sortida dels nois, deunido com sta el mar.
Estic jinyadeta,,,em noto a mig gas...i no sé si fer-lo.
Ja som a la linea de sortida, aigua freda, entre riures penso que coi hi foto allà si hauria d'estar dormint i ja pam! sortida. Correm però tranquiles, entrem a l'aigua, corro i CLOC! m'he clavat una pedra Ostia! quin mal! (no no sabia que hi havia pedres!) i ala! neda, com puguis, estic desorientada i Anna no para de cridar-me perque em desvio, primera boia, ja som en paral·lel, amb tot bones sensacions però no aconsegueixo centrar-me i vaig fent eses, pel peu?¿? Girem cap a la sorra i de sobte, em veig sola, em dic Neus accepta-ho vas la última, estranyada, però és el que hi ha,,,i per quan m'adono estic nedant a 30 metres de tothom...aix dios! a saber quants metres he fet!
Surto de l'aigua, remugant i el Jordi em crida vaaa calla i tira, té raó, però cagun la pedra! trec neoprè, prou ràpid, pillo bici i cap a fora...ha sortit el sol...i quan ja sóc a la línia, se sent cric, crac, CATACRAC! se m'ha sortit la cadena! caguntot! el jutge crida, tothom crida...no la ayudeissss o la penalizo!! la gent crida que si la roda, que si gira! i jo mho miro incredula i a lhora atabalada,,,no puc...no sé com, la poso! i com no podia ser d'una altra manera m'aixeco, saludo! (l'òbassió va ser brutal) i cap amunt.
Ja hi som, carretera a can pendre pel cul i amb desnivell...uff uff primera volta fatal...ara sí que em poso seria i considero seriament la retirada, a plorar a casa!, penso...però segueixo bé he de tornar...i de sobte girem i bé una baixada...em llenço temeraria gairebé...però la sensació no té preu! i em refaig, el vent, em torno a trobar...i pam! amunt de nou, i va, i més...i em vaig creuant a l'Anneta que m'anima infatigable... i ja tot va rodant...
Rotonda i cap a mar, transició T2 ni mitjons ni res...i surto, les cames responen busco cardio pausat i agafo l'Anna.
Anem seguint...bufa vent de mar...arribem al tope, però són dos voltes, ja deia jo...vaig sola...em sento com mai, sensacions genials! com si volés, i de sobte, em surt una cua, literal, se m'enganxa un tio durant 2 km que em semblen eterns i no se separa...i al final faig zigazaga del pal, marxaa!! perqiue no tinc esma ni per dir-li! Per quan em dono conte para más emoció m'adono que estic corrent amb un ull cluc, suposo que de la son i de l'esgotament dels ulls...i de sobte sento cridoria i coi! ja hi sóc...últim sprint! i síiii contra tot pronòstic he creuat la meta!! Ja la tenima a la butxaca....!
PD; el que he de millorar és les reserves perque només creuar meta, em quedaven forces de sobres per correr a buscar l'Anna...no ho acabo d'entendre i sha de millorar...
dilluns, 10 de maig del 2010
COMENÇA LA TEMPORADAAA!! glups! FEDERADA!!
Diumenge vinen començo la temporada! a lo grande com no podia ser d'una altra manera però feliç!
Tònica de pocs entrenaments, però cercant benestar...i treballant la recu.
Ja una setmana abans era conscient que duia pocs entrenos, a més de la recuperació, i només de pensar-hi em feia tot figa. Amb tot vaig mirar d'apostar per les sensacions, així que enlloc de grans coses, vaig fer petit i bo, com nedar a la piscina exterior quan encara feia sol, treure la bici al migdia encara que fos per reafirmar-me, o córrer a estonetes, sense forçar.
A més ja sóc FEDERADA!! tinc el dorsal 65, sona pro i tot,però pots comptar...ara que certamnet és ben significatiu...em fa molta ilusió!!
Tònica de pocs entrenaments, però cercant benestar...i treballant la recu.
Ja una setmana abans era conscient que duia pocs entrenos, a més de la recuperació, i només de pensar-hi em feia tot figa. Amb tot vaig mirar d'apostar per les sensacions, així que enlloc de grans coses, vaig fer petit i bo, com nedar a la piscina exterior quan encara feia sol, treure la bici al migdia encara que fos per reafirmar-me, o córrer a estonetes, sense forçar.
A més ja sóc FEDERADA!! tinc el dorsal 65, sona pro i tot,però pots comptar...ara que certamnet és ben significatiu...em fa molta ilusió!!
dissabte, 1 de maig del 2010
Crònica d'un robatori de pel·lícula!
Perquè sóc la primera en criticar situacions al meu entendre incorrectes, vull celebrar les bones accions, i perquè és important que se sapiguen. Un dimecres 21 d'abril em llevo i em frego els ulls volent esborrar la incredulitat que la moto no era on l'havia aparcada, davant de casa. Truco al dìpòsit per confirmar que no la tenen. Constato que m'han robat la moto. Molt amablement m'indiquen per telèfon que posi la declaració de seguida, i que no perdi l'esperança que de vegades les troben. Corro als Mossos de Travassera, un Mosso em pren declaració molt atent en català perfecte i un servei exemplar. Marxo cap a casa consternada i ja disposada a veure l'estat del mercat, la moto que tenia ja val mil euros més del que en vaig pagar. Passen els dies, i et vas mirant possibles finançaments doncs és el meu medi de transport habitual i necessari. El dilluns 26 d'abril, surto a fer el cafè i tinc cinc trucades perdudes, només han passat cinc dies!, són els Mossos i em diuen que l'han trobada que està al dipòsit de Poblenou. No puc amagar l'alegria i salto, i em tremolen les mans mentre escric el telèfon. Vaig al dipòsit de seguida, la trobo putinejada però sencera, eureka! funciona! més trucades, els Mossos m'indiquen que he d'anar a canviar la denúncia per una declaració a Marina. Per la tarda em presento, m'acullen d'Investigació, de nou molt amablement m'expliquen els fets, com han trobat la moto conduïda per dos nois que es donaren a la fuga després de l'alto. De pel·lícula penso, però en el meu cas és de veritat, i una satisfacció i agraïment m'iluminen la cara. Unicament vull agraïr la tasca diària dels Mossos i celebrar el meu cas, perquè enlloc d'excepció, sigui norma.Una ciutadana agraïda,
Idees de Bombera!!
Una setmana esgotadora, em llevo dissabte que tot i dormir onze hores no puc amb la meva ànima... i recordo que l'endemà m'he apuntat a la Bombers...aix aix que patirem.
Tarda de bòlit perquè a la nit és la festa del Quico i la Marta, que en fan 30!! i cal preparar cosetes...jijij La festa està genial, hi som tots, i les hores van passant, deixo de comtar a les 2, i penso que ja veurem que faré quan soni el despertador a les 9.
Telèfon! les 9 menys 5, casi caic del llit, és l'Anna, estic desubicada...li dic que sí que ja vaig...quedem allà! Em vesteixo no sé ni com, moto i manta, i cap a Arc de triomf. Tot tallat.
Aparco i a córrer, és tard! A la fi, ens trobem al cavall de Felip V... visca! estic megasobada, però contenta...Anneta, Ferran, amics...Ja som a la línia de meta, pum! tret de sortida...l'Anna apreta, el Ferran desapareix...i pim pim...ja som a Colon...jo vaig al meu ritme buscant sensacions...Paral·lel apareix i jo em sento a casa...obro, segueixo i girem...ja som a Eixample i enfilem Gran Via, oohh he perdut Anna! em sento genial, prudent però còmode...em vaig repetint, no forcis, gaudeix! no has vingut a patir...i torno a fluir... Ja baixem per Marina...i la gent s'atabala, n'hi ha molta, i ja som a Eixample de nou...ufff...finalment girem Via Laietana! Quants records...una baixada única, que em rememora quan baixàvem corrent en mani contra la guerra d'Irak ja uns quants anyets jijij i(que em faig gran).
Gir a l'esquerra, i ja hi som, semi sprnt final!
I pam! 53 minuts!! increïble, sortint d'una lesió, i em sento molt i molt bé...tirant de sensacions.
Tarda de bòlit perquè a la nit és la festa del Quico i la Marta, que en fan 30!! i cal preparar cosetes...jijij La festa està genial, hi som tots, i les hores van passant, deixo de comtar a les 2, i penso que ja veurem que faré quan soni el despertador a les 9.
Telèfon! les 9 menys 5, casi caic del llit, és l'Anna, estic desubicada...li dic que sí que ja vaig...quedem allà! Em vesteixo no sé ni com, moto i manta, i cap a Arc de triomf. Tot tallat.
Aparco i a córrer, és tard! A la fi, ens trobem al cavall de Felip V... visca! estic megasobada, però contenta...Anneta, Ferran, amics...Ja som a la línia de meta, pum! tret de sortida...l'Anna apreta, el Ferran desapareix...i pim pim...ja som a Colon...jo vaig al meu ritme buscant sensacions...Paral·lel apareix i jo em sento a casa...obro, segueixo i girem...ja som a Eixample i enfilem Gran Via, oohh he perdut Anna! em sento genial, prudent però còmode...em vaig repetint, no forcis, gaudeix! no has vingut a patir...i torno a fluir... Ja baixem per Marina...i la gent s'atabala, n'hi ha molta, i ja som a Eixample de nou...ufff...finalment girem Via Laietana! Quants records...una baixada única, que em rememora quan baixàvem corrent en mani contra la guerra d'Irak ja uns quants anyets jijij i(que em faig gran).
Gir a l'esquerra, i ja hi som, semi sprnt final!
I pam! 53 minuts!! increïble, sortint d'una lesió, i em sento molt i molt bé...tirant de sensacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)