Et lleves, encara estàs mig adormit...has dormit poc, però per més que ho intentis saps que ja no podràs tornar-hi...així que et lleves i fas nyic nyoc...i dius aix vaig a estirar...i mig adormit et poses la roba de córrer i surts...
Et sorprens en veure un dia radiant que ni imaginaves...tothom sembla saber-ho menys tu...els vianants passegen, compren diaris, i prenen cafès...tu corres o ho intentes...baixes la riera, creues el pont, passes el tunel i de sobte, ho veus...el mar, el dia, el sol, les ones, i tu allà mig corrent vora mar...sents remors de cotxes, gent que passa, no penses en res, poc importa,tu només corres...i somrius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada