Cap de setmana sobre rodes

Llum verda per anar fent...així que dissabte matí després de dormir... decideixo agafar bici Scott de muntanya que quasi no està nova, doncs nova de Nadal amb prou feines l'he treta un dia... decidim amb Anneta pujar a la carretera, i amb emoció afegida! té cales per estrenar! ohh ja em teniu fent proves i la dreta que es resisteix...grrr...
Arranquem, realment tinc un pepino de bici, tot i que anem de paseo...genial! dia preciós, gent per tot arreu, i nosaltres anar xerrant...Fins que ens trobem amb els ginets de l'Apocalipsis, 4 flipats en paral·lel i ens tanquem tant, per no xocar i l'Anna es tanca, em tanco i pam! a terra, però tot bé, rascades per variar.
Seguim i de sobte em diuen, "noia duus la clau oberta!" i em giro i ostres! és en Chris del club, quina gràcia i ens fa de Zizerone i ens ensenya rutilla...però jijiji fent caminet, se li punxa la roda...
Ja de tornada, pujadeta, i seguim...genial!
Arribades al parking l'Anna ha de marxar i jo en teoria també...però decideixo deixar la bici i provar! surto corrent i les bones sensacions no paren...no em fa mal res, no hi ha nyiguinyoguis....i corro i corro somrient, perds noció de temps, de tot, tot es fon...i de sobte, em trobo el Sr.Roger quina gràcia! quina ilusió! segueixo corrent i ja de tornada...
Sentint-me genial penso que he fet uns 20 km de bici i uns 8 corrent... però sobretot he disfrutat com feia molt!


Diumenge, sortideta amb bici carretera amb la Chiara, havíem d'anar a interior, però el mar em crida, fa un dia esplèndid així que anem cap al Maresme, tot està genial, creuem Barcelona, i ja som a Montgat i anem fent! De bon tros no sóc el que era però no tinc molèsties...i ja és molt! Seguim i cap a Vilassar se m'acut dir vaa anem fins a Mataró i girem...
Tot bé...però detall ínfim però clau, no he esmorzat quasi, i no duc barrites...comença la baixada i la cama grinyola, em sento fluixa, finalment a Masnou parem a estirar...i ja després tiron fins a Barcelona, que la creuem per Aragó aprofitant que és tard...molt divertit!
Conclusió dia de nou genial, però se m'ha anat una mica l'olla, amb la tonteria hem fet 80km i he d'esmorzar!!!

Novetats..

Dilluns de Pasqua, vespre, esquena enganxada...un mal! i truquen...digui?
Perdona et truquem de la consulta de Elain, tenies hora al maig i demà s'ha fet forat el vols?
que si el vull??? oi tant!!
Eureka! vaig al quiropractic-fisio que em va recomanar en Joan (mister) i la Goedle...i efectivament és un crack, et radiografia amb els ulls i t'opera amb les mans...mal? oi tant!
Malgrat descompensació, cadera tocada, i espatlla enganxada, resulta que Ciatica, rien de tout, sinó que és quelcom de la cadera dreta, que carrega esquerra i la cama. Cama esquerra fatal, apreta per aquí, i sobretot al final quan diu "te dan miedo las agujas?" "has hecho acupuntura?"
i em comença a punxar al múscul en diferents llocs...i és aquell dolor que et puja per tot i que casi perderies la consciència, com un buuuff que puja i t'ofega.
Surto casi coixa, però segura que en un parell de dies tot canviarà, i amb exercicis per fer...de rodillo i pilota...paciència, ja som en camí!

Corrent pel Maresme...

Et lleves, encara estàs mig adormit...has dormit poc, però per més que ho intentis saps que ja no podràs tornar-hi...així que et lleves i fas nyic nyoc...i dius aix vaig a estirar...i mig adormit et poses la roba de córrer i surts...
Et sorprens en veure un dia radiant que ni imaginaves...tothom sembla saber-ho menys tu...els vianants passegen, compren diaris, i prenen cafès...tu corres o ho intentes...baixes la riera, creues el pont, passes el tunel i de sobte, ho veus...el mar, el dia, el sol, les ones, i tu allà mig corrent vora mar...sents remors de cotxes, gent que passa, no penses en res, poc importa,tu només corres...i somrius.

ESQUIADA!!

Després de mil dubtes de "si però no", de "si debo, o no debo"...al final vaig decidir que m'enduia l'equip i que ja veuríem...dia abans era segur que no, però vica el "por si acaso..:"

Em llevo, he descansat! ijuuu! i tanco els ulls i em veig esquiant...i decideixo que ho provo ...i llestos! si veig que no pos res, prometo parar!
I contratot pronòstic a poc de les 10 del matí ja som a pistes, fa bon dia, fresquet, i apa! amunt!
Telecadira de rigor, i ja estem baixant...encara no m'ho crec, des de Nadal que no havia esquiat i fet i fet un sol dia, i des de llavors, malgrat les ganes rien de tout.
I ara em trobava a 2500 m. d'altitud en mig del Pirineu català, amb Nat, Felip, Anna i jo, amb una neu correcta, ...mig gel mig primavera.
Entre telecadires de riure sense parar, i anar demanant a la ciatica que em donés tregua, esquiant sense parar contenta i buscant bones sensacions. En el telecadira més llarg del món apretava de valent la cama i no sé ben bé com, fent relaxació, el nus de sota la cama es va desfer...baixem, començo a esquiar i encara millors sensacions...no podia parar de somriure.
Esmorzem i agafem energies al sol. Tornem-hi i em dedico a jugar, provant pesos, agafant els pals, flexions...i genial!
Finalment les cames comencen a anunciar cansament parem a dinar...i ja si el tros final costa, i costa i em fa por tenir la tipica caiguda de però per sort l'Anneta em fa de guia.

UN DIA GENIAL!! carrego piles, engergies i disfrutem.