Arribo justa, encara són tots fora de l'aigua, comentant el cap de setmana...
Dubto de si podràs nedar, no tinc agulletes d'ahir, ni cap ombra a les cames, però em noto cansada, l'esquena, els trapezis grinyolen...
Em poso el gorro, i com m'he deixat la goma dels cabells demano ajuda i me'l poso com quan erem petits...quins records...
Ja som dins, comença escalfament, 500 m, 100 crol i 25 esquena, per variar tot i que em noto molt millor que els anteriors entrenos, els primers minuts sempre em costen... Poc a poc em vaig adonant com vaig implementant la tècncia apresa, i l'angle del braç en entrar a l'aigua, i les mans...
Seguim amb 600 de punt mort combinats, i anar fent, tot i que noto que cal treballar el braç esquerra, el sento pesat i costós...
I ara ve la sorpresa! avui hi ha un 800m, dic sorpresa quan ja no em sorprenc de res, més que res que ni m'ho plantejo, simplement "faig", perquè sinó pensaria que m'he begut l'enteniment, quan al llest de torn se li va acudir dir que eren 32 piscines... i a més amb crono.
Per sort, les fem en fila, de manera que van les nenes i jo, pobra Joana fins que no agafo la distància òptima amb els seus peus i les bombolles, no paro de tocar-la, i jo pensant:"s'estarà cagant en mi..." però no la vull perdre, doncs si em despenjo, segur que no arribo, o sí...
Anem fent, jo quan portem 10 deixo de comtar, em duu la inèrcia, i una sensació de fluïdesa que m'és nova, però m'encanta, vaig fent, crec que entre braçades em passa algun pensament, i de fons vaig dient:" segueix les bombolletes, neus...". Entretant, tinc una batalla oberta amb les ulleres, doncs la primera part entrava aigua a l'ull dret, i ara l'esquerra, passo de parar, i vaig fent, acabo nedant amb l'ull tancat...però no em molesta.
Segeuixo nedant, no tinc ni idea de quantes duem, però intueixo que més de la meitat, continuem, i de sobte em trobo a les nenes al mur, i penso:"uix, ja està" però tant m'era, i després la veu del Joan que diu: Neus 15 min i 20/30 ? no sé no l'he sentit però ja serveix de punt de sortida.
No em sento cansada, al contrari, és com si tot just comences a arrencar, quan més nedo millor em sento, i llavors toquen series de 100m. Fem piscina suau, i comencem.
Les fem rollo competició les tres a l'hora, i apreto... em sento bé, llàstima que sento que quan més cansada vaig més pico de peus però no és la via. Tiro i m'avanço, faig un temps de 2.01 els 100m.
Ja tenim un altra dada per treballar...
Les nines posen punt i final a l'entreno a la tercera serie, jo decideixo seguir i faig les dues restants. Em sento genial tot i cansada, però bensegur podria seguir.
Ho deixem aquí, tinc sopar i marxo pitant, i recomtant, hem nedat uns 2.500 m, deunido penso, però divendres, més!
dimarts, 30 de juny del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
Vull una bici!!
Hi havia una vegada una noia que no se sap ben bé com, o potser perquè no podia ser d'una altra manera, es va fotre en un berenjenal tan gran que la va dur a voler-se comprar una bici...
I claro, una bici, direu, n'hi ha moltíssimes, però ves al Decathlon...
Però no, jo volia una BICI amb majúscules, de carretera... però de "voler a poder" s'havien de conjugar mooltes coses.
Després de comtar que els nens experts em donaries un cop de mà, i la obvietat que si volia algo millor m'espavilés sola, vaig decidir començar pel començament.
I me'n vaig anar a Probike, botiga de Viladomat, on sabia que tenien una gran oferta. Sabia que costaria i que era una introducció, però no parava de pensar "ten una licenciatura y posgrados" pa esto! Em van atendre molt bé, un tal Xavi, però llàstima hi havia pocs models i jo anava super peix.
Un altre dia em vaig posar a mirar per Internet i a mirar models segons els dits a Probike, com BH, igual que la meva primera bici! que tiemposs!!, una Canondale, i Trek.
També vaig mirar una botiga de Collblanc tot per catàleg, i vaig tornar a Biking on m'havien atès tant bé feia un temps. Aquí sí que vaig fer un curs accelerat, assessorament complet i indecisió entre una BH i una Scott, però ja eren palabras mayores.
Per sort, els amics "experts" finalment es decidiren a donar-me un cop de mà i assessorar-me segons la seva experiència. Total que entre uns i altres duia el cap com un timbal, però tard o d'hora m'havia d'acabar decidint.
Finalment dono gràcies, l'expert, em va trobar una bici a la Roca Bikes a Granollers, i apa! cap amunt falta gent!
Ja quedava poc on mirar, un cop has decidit ampliar cost per guanyar qualitat, és una mica, "hagan juego, señores!". La indecisió quedava entre la Scott, la qual m'agradava molt, quadre superbo, carbono, però perifèrics inferiors, ultegra, amb preu superior o la Specialized Allez compac, canvis shimano 105, carbono...
Uff uff que faig...i finalment va sonar la flauta i ja tenia LA bici!!
http://www.specialized.com/es/es/bc/SBCBkModel.jsp?sid=09Allez&eid=115
I claro, una bici, direu, n'hi ha moltíssimes, però ves al Decathlon...
Però no, jo volia una BICI amb majúscules, de carretera... però de "voler a poder" s'havien de conjugar mooltes coses.
Després de comtar que els nens experts em donaries un cop de mà, i la obvietat que si volia algo millor m'espavilés sola, vaig decidir començar pel començament.
I me'n vaig anar a Probike, botiga de Viladomat, on sabia que tenien una gran oferta. Sabia que costaria i que era una introducció, però no parava de pensar "ten una licenciatura y posgrados" pa esto! Em van atendre molt bé, un tal Xavi, però llàstima hi havia pocs models i jo anava super peix.
Un altre dia em vaig posar a mirar per Internet i a mirar models segons els dits a Probike, com BH, igual que la meva primera bici! que tiemposs!!, una Canondale, i Trek.
També vaig mirar una botiga de Collblanc tot per catàleg, i vaig tornar a Biking on m'havien atès tant bé feia un temps. Aquí sí que vaig fer un curs accelerat, assessorament complet i indecisió entre una BH i una Scott, però ja eren palabras mayores.
Per sort, els amics "experts" finalment es decidiren a donar-me un cop de mà i assessorar-me segons la seva experiència. Total que entre uns i altres duia el cap com un timbal, però tard o d'hora m'havia d'acabar decidint.
Finalment dono gràcies, l'expert, em va trobar una bici a la Roca Bikes a Granollers, i apa! cap amunt falta gent!
Ja quedava poc on mirar, un cop has decidit ampliar cost per guanyar qualitat, és una mica, "hagan juego, señores!". La indecisió quedava entre la Scott, la qual m'agradava molt, quadre superbo, carbono, però perifèrics inferiors, ultegra, amb preu superior o la Specialized Allez compac, canvis shimano 105, carbono...
Uff uff que faig...i finalment va sonar la flauta i ja tenia LA bici!!
http://www.specialized.com/es/es/bc/SBCBkModel.jsp?sid=09Allez&eid=115
dimarts, 23 de juny del 2009
la mala consciència...o córrer un dia de ressaca
T'has llevat a les 3 de la tarda, i te'n fas creus d'on ha anat a parar el dia i tot allò que pensaves fer... la nit ha estat bé, has rigut i ballat, però no saps ben bé com se t'han fet quarts de set, i has sentit els ocells cantar i veure sortir el sol, cosa que et rebenta, mentre penses que si ell ja és aquí tu hauries d'estar a alguna altra banda... sort dels amics que entre rialles anem a menjar un xawarma i t'acullen perquè aquestes hores el camí a casa es massa llarg i cansat...
Després de l'odissea de migdia, de la descontextualització, doncs vius 4 hores fora de lloc, acabes dinant a les 5 de la tarda i intentes manegar quelcom per intentar encabir tot el que havies de fer en 4 hores...Amb tot saps de sobres que el més lluny que aconseguiràs arribar serà al sofà i a encendre l'ordinador per cremar les hores.
Cap a quarts de nou aquella veueta que et va coent per dins ja no deixarà de tocar-te la moral, recordante que se t'ha escolat el dia com aigua entre els dits i llavors...t'aixeques, et dutxes, et vesteixes...i...ufff, et poses a córrer, i tot de cop repren un ordre, i et retrobes en cada passa, mentre respires i et desprens de totes les toxines nostàlgiques de la nit anterior...
La ciutat ja es recull i tu tot just et despertes, i et retrobes, i t'alliberes...
I no saps ben bé com, però et sents créixer i de sants ja estàs a Paral·lel i saps que vols veure el mar, sentir el vent salat a la cara, i et vas creuant amb els qui tornen a casa, i arribes al moll de la fusta i Colom està en companyia perenne de turistes, i continues corrent, i ja veus la Barceloneta, de restaurants plens a vessar, i ja ets al pont soterrani, a peu de mar, on una platja diminuta intenta sobreviure, i segueixes corrent, i veus les torres bessones que gronxen la lluna, al so dels xiringus, i arribes al port olímpic i sents cruixir la sorra als peus mentre sents de lluny l'olor a peix fregit, que et remou, i continues corrent, ara per fi quasi sola... vora la sorra, i la remor del mar que et guia...i ja hi ets...t'atures, respires fons, i estires...
i fas mitja volta, i demanes a les teves cames que et portin de tornada a casa,
i refas el camí, ...i no saps ben bé perquè se't va dibuixant un somriure als llavis i t'emportes la serenor del mar grabada a la pell...
Després de l'odissea de migdia, de la descontextualització, doncs vius 4 hores fora de lloc, acabes dinant a les 5 de la tarda i intentes manegar quelcom per intentar encabir tot el que havies de fer en 4 hores...Amb tot saps de sobres que el més lluny que aconseguiràs arribar serà al sofà i a encendre l'ordinador per cremar les hores.
Cap a quarts de nou aquella veueta que et va coent per dins ja no deixarà de tocar-te la moral, recordante que se t'ha escolat el dia com aigua entre els dits i llavors...t'aixeques, et dutxes, et vesteixes...i...ufff, et poses a córrer, i tot de cop repren un ordre, i et retrobes en cada passa, mentre respires i et desprens de totes les toxines nostàlgiques de la nit anterior...
La ciutat ja es recull i tu tot just et despertes, i et retrobes, i t'alliberes...
I no saps ben bé com, però et sents créixer i de sants ja estàs a Paral·lel i saps que vols veure el mar, sentir el vent salat a la cara, i et vas creuant amb els qui tornen a casa, i arribes al moll de la fusta i Colom està en companyia perenne de turistes, i continues corrent, i ja veus la Barceloneta, de restaurants plens a vessar, i ja ets al pont soterrani, a peu de mar, on una platja diminuta intenta sobreviure, i segueixes corrent, i veus les torres bessones que gronxen la lluna, al so dels xiringus, i arribes al port olímpic i sents cruixir la sorra als peus mentre sents de lluny l'olor a peix fregit, que et remou, i continues corrent, ara per fi quasi sola... vora la sorra, i la remor del mar que et guia...i ja hi ets...t'atures, respires fons, i estires...
i fas mitja volta, i demanes a les teves cames que et portin de tornada a casa,
i refas el camí, ...i no saps ben bé perquè se't va dibuixant un somriure als llavis i t'emportes la serenor del mar grabada a la pell...
divendres, 19 de juny del 2009
Cursa Pineda 14 juny 09
Arribo d'hora, disposada a calentar i recollir el dorsal... no ho veig massa clar doncs arrossego la molèstia al cuadriceps esquerra de l'estrebada de dimarts. Em tranquilitza saber que ja conec el recorregut doncs el vaig provar una setamana abans, però em dic que la intenció és acabar-la.
Ja a la sortida em trobo amb Jordi i Flip, i debatint sobre on posar-se. Jo per variar opto per l'esquerra, hi ha gent a vessar i es respiren nervis.
Pum, sortida, piips per tot degut als xips, i comencem a córrer. Incomoditat, calor, gent per tot, agobio, i quan sortim a costa, sento que algú diu primer km a 4.30 i penso! "ens hem tornat locus, on anem a 4.30?" i més jo...aix... decideixo afluixar i buscar el meu ritme...Per dins vaig remugant, que si estic cansada, que si he dormit poc, que si tomba que si gira, i ja som al 3 km, i no millora gens el panorama. Em plantejo fins i tot deixar-ho, no he vingut a patir.
Però no sé com, em començo a positivar i veig l'església petiteta que recordava i som al camí del mig, amb camps de vora, em sento més tranquila, tiro, i vaig fent.
El somriure ja se'm dibuixa a la cara, i m'animo. Avituallament, tot molt ben muntat.
Seguim, vent de mar a la cara, visualitzo el que queda, i cada cop més animada,
la gent crida i els cotxes parats esbufeguen en veure'ns passar, espongeta freda...un gustassu...
Ja som de nou a la citi, i carrer amunt avall, queda ben poc i penso que ja hi sóc, giro aquí, avanço posicions, riem amb un altre, ens animem...
I pum, veig la recta final i ric, ja hi sóc!! Qui m'ho havia de dir, estic molt contenta, creuo meta sota l'orquestra de pipsss i crits...
A l'arribada em demanen el xip i jo intento canviar-lo per aigua però no me'n surto i he d'esperar... en jordi i en flip apareixen per ahi, i riem plegats...
Jo amb el subidon no callo, jijiji, recollim regalitus, hidratació general, dutxa i a esmorzarr...
Un gustassu! Contenta dels resultats,
Dorsal 341 - 65a de 189 Fem. 25 de la meva categoria. 892 de 1175 general.
10 km 52.52
I anar fent arribo al Video d'arribada a meta (la que somriu per l'esquerra de negre...jijiji)
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=84&video=6772
Ja a la sortida em trobo amb Jordi i Flip, i debatint sobre on posar-se. Jo per variar opto per l'esquerra, hi ha gent a vessar i es respiren nervis.
Pum, sortida, piips per tot degut als xips, i comencem a córrer. Incomoditat, calor, gent per tot, agobio, i quan sortim a costa, sento que algú diu primer km a 4.30 i penso! "ens hem tornat locus, on anem a 4.30?" i més jo...aix... decideixo afluixar i buscar el meu ritme...Per dins vaig remugant, que si estic cansada, que si he dormit poc, que si tomba que si gira, i ja som al 3 km, i no millora gens el panorama. Em plantejo fins i tot deixar-ho, no he vingut a patir.
Però no sé com, em començo a positivar i veig l'església petiteta que recordava i som al camí del mig, amb camps de vora, em sento més tranquila, tiro, i vaig fent.
El somriure ja se'm dibuixa a la cara, i m'animo. Avituallament, tot molt ben muntat.
Seguim, vent de mar a la cara, visualitzo el que queda, i cada cop més animada,
la gent crida i els cotxes parats esbufeguen en veure'ns passar, espongeta freda...un gustassu...
Ja som de nou a la citi, i carrer amunt avall, queda ben poc i penso que ja hi sóc, giro aquí, avanço posicions, riem amb un altre, ens animem...
I pum, veig la recta final i ric, ja hi sóc!! Qui m'ho havia de dir, estic molt contenta, creuo meta sota l'orquestra de pipsss i crits...
A l'arribada em demanen el xip i jo intento canviar-lo per aigua però no me'n surto i he d'esperar... en jordi i en flip apareixen per ahi, i riem plegats...
Jo amb el subidon no callo, jijiji, recollim regalitus, hidratació general, dutxa i a esmorzarr...
Un gustassu! Contenta dels resultats,
Dorsal 341 - 65a de 189 Fem. 25 de la meva categoria. 892 de 1175 general.
10 km 52.52
I anar fent arribo al Video d'arribada a meta (la que somriu per l'esquerra de negre...jijiji)
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=84&video=6772
dijous, 4 de juny del 2009
En busca de la manada...o una casa nova a Montjuïc
Els dies passen, i amb ells, el kms correguts, les sensacions...i se't fa palès que en vols més...que els amics t'acompanyen i t'escolten però que no pots compartir més de deu minuts parlant sobre la immensitat del que sents i vius quan corres...
I busques i creixen les ganes de conèixer gent amb qui compartir el camí, l'evolució... que vibrin com tu ho fas, sense pensar "uix només de sentir-te ja em canso...", o "uix, jo no tinc temps..."
Llavors, rumies i parles i t'assessores, i et recomanen un lloc...a Montjuïc... que recordes vagament de les Olimpiades, les Bernat Picornell...mires la web, penses si serà el típic gimnás de rates de laboratori com els DIR amb música de centrifugadora i mirades per sobre l'espatlla de cossos buits.
Decideixes anar-ho a veure amb els teus ulls, i de l'emoció i la nit tancada, busques i busques i no trobes, arribes a casa hi truques i te l'has passat de llarg tres cops...així sóc jo...
Ho tornes a intentar l'endemà, ho trobes, entrada, parking, mostrador, t'informen, mires: piscina olímpica descoberta (50 m), graderia i el cel per tot arreu, piscina coberta també olímpica i infinitat de carrils, sala de fitness al llarg de la piscina i de nou el cel d'esencari, dues sales de classes, vestidors, moltes altres coses que desconec.
Al vespre vaig a formalitzar la inscrpció i demano pels clubs d'atletisme i triatló, ai mare només de pensar-hi m'esgarrifo, dono les dades. L'endemà matí motxila en mà, per fer piscina i gimnàs, i aparques...i aix, notes alguna cosa a la cama, mires i...t'acabes de crema amb el tub d'escapament de la Marauder del costat (et cagues en tot, mentre penses que la teva amiga Nat, també en té una i també es va cremar).
Entres, i al mostrador rollo pelicula, dius: "m'acabo de cremar" i rebombori general buscant els socorristes per fer la cura, tant que amb els nervis se'm passen de llarg, resto immutable, encara no em faig a la idea. Linitul que te crio i decideixo començar la jornada amb un cafè mentre li explico a ma mare el que ha passat i em dóna indicacions.
Ja més tranquila, em canvio i me'n vaig decidida a provar el gimnàs, faig bicicleta, i conec a la monitora, encantadora. Observació general: es respira un aire càlid, de respecte, acollidor, "com a casa".
Abans de marxar, la Laura, monitora em crida per presentar-me els entrenadors d'atltetisme la Rosa i el Fernando, molt macos m'expliquen el que fan i em conviden a provar dimarts vinent. Marxo corrent a treballar...mentre sento l'aventura que començo i sabedora de tenir una nova casa a Montjuïc.
Continuarà...
I busques i creixen les ganes de conèixer gent amb qui compartir el camí, l'evolució... que vibrin com tu ho fas, sense pensar "uix només de sentir-te ja em canso...", o "uix, jo no tinc temps..."
Llavors, rumies i parles i t'assessores, i et recomanen un lloc...a Montjuïc... que recordes vagament de les Olimpiades, les Bernat Picornell...mires la web, penses si serà el típic gimnás de rates de laboratori com els DIR amb música de centrifugadora i mirades per sobre l'espatlla de cossos buits.
Decideixes anar-ho a veure amb els teus ulls, i de l'emoció i la nit tancada, busques i busques i no trobes, arribes a casa hi truques i te l'has passat de llarg tres cops...així sóc jo...
Ho tornes a intentar l'endemà, ho trobes, entrada, parking, mostrador, t'informen, mires: piscina olímpica descoberta (50 m), graderia i el cel per tot arreu, piscina coberta també olímpica i infinitat de carrils, sala de fitness al llarg de la piscina i de nou el cel d'esencari, dues sales de classes, vestidors, moltes altres coses que desconec.
Al vespre vaig a formalitzar la inscrpció i demano pels clubs d'atletisme i triatló, ai mare només de pensar-hi m'esgarrifo, dono les dades. L'endemà matí motxila en mà, per fer piscina i gimnàs, i aparques...i aix, notes alguna cosa a la cama, mires i...t'acabes de crema amb el tub d'escapament de la Marauder del costat (et cagues en tot, mentre penses que la teva amiga Nat, també en té una i també es va cremar).
Entres, i al mostrador rollo pelicula, dius: "m'acabo de cremar" i rebombori general buscant els socorristes per fer la cura, tant que amb els nervis se'm passen de llarg, resto immutable, encara no em faig a la idea. Linitul que te crio i decideixo començar la jornada amb un cafè mentre li explico a ma mare el que ha passat i em dóna indicacions.
Ja més tranquila, em canvio i me'n vaig decidida a provar el gimnàs, faig bicicleta, i conec a la monitora, encantadora. Observació general: es respira un aire càlid, de respecte, acollidor, "com a casa".
Abans de marxar, la Laura, monitora em crida per presentar-me els entrenadors d'atltetisme la Rosa i el Fernando, molt macos m'expliquen el que fan i em conviden a provar dimarts vinent. Marxo corrent a treballar...mentre sento l'aventura que començo i sabedora de tenir una nova casa a Montjuïc.
Continuarà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)