Dissabte vaig fer sortida amb la bici des de Ferran a Salomó, uns 30 km.
LA idea era fer algo suau, per comprovar que les cames responien i analitzar amb deteniment la pedalada, tot i que no sabia el relleu ni com estaria el paviment.
Vaig sortir a mig gas, provant i notant la musculatura, costava però no feia mal... Vaig anar mirant i provant i estic convençuda que la sobrecarrega va néixer per una mala posició quan faig denivell de pujada, i efectivament així era, tanco puntes cap a dins...si bé ara amb les cales costa més, però la intenció és suficient perque el pes es reparteixi malament... Estem en el de sempre, anar en bicicleta ho pot fer tothom però clar quan t'hi poses i augmentes assiduitat la cosa canvia...i cal parar atenció...reaprendre a anar en bici!
Vaig gaudir molt, travessant vinyes, camps i muntanyetes, entre petits pobles engalanats de festa major i algun cotxe despistat... L'estat de la carretera, que per la meva mala sort, era pujada gairebé constant, suau però constant... estava molt descuidada, plena de pedaços i parxes... i en un revol, de pujada, trencat per tot arreu, clac! es va clavar la roda, i jo amb ella a terra...passaven cotxes i tothom parat...però res, no m'havia fet res... per sort! les cales van saltar super fàcil i espolsada i amunt de nou!
En calent però tot passa, l'endemà fent recomte i mirant-me m'anava descobrint blaus diversos, amb el que em costa que em sortin (per tant la ostia debia ser maca...) sobretot un a la cama, ben a propet d'on em fa mal...i la cadera... però ja passarà.
El que em sap més greu és que mirant la bixi, se m'ha torçat lleugerament el manillar, i alguna mini rallada...dilluns de nou al mecànic...
suposo que aquestes coses, passen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada