amants de la bicicleta de carretera...

Estic llegint Mi querida bicicleta, relatos de ciclismo de Holanda y España, llibre de format petit quasi conte, on diferents persones del món del ciclisme narren les seves experiències des d'òptiques diverses però amb tendresa i respecte com a denominador comú.

Sovint quan un està posat en un tema no para de veure elements que el reafirmen en la realitat que l'envolta, i suposo que d'aquesta manera aquest llibre em va trobar a mi en una llibreria d'antic de Gràcia, i com el seu botiguer m'animava per endur-me'l insistint en ser una joia, mentre xerràvem emocionats sobre el Tour i la passada per Barcelona.
(http://experimentamagazine.blogspot.com/2009/06/mi-querida-bicicleta.html)

Tenia raó, és una JOIA. Entre les seves pàgines i encara no l'he acabat, m'he entristit amb l'accident dels bessons Ochoa, i he donat voltes en bici pel Londres de fa uns 20 anys i he descobert com un personatge de la mida de Hemingway era un apassionat de la bici, com també de l'escriptura i de l'alcohol. Aquí va una mostra en les seves paraules:

"...pedaleando se aprecian mejor los contornos del país, porque uno primero sube las cuestas bañado en sudor y luego las desciende dejándose deslizar por ellas. De ese modo, el ciclista recuerda las pendientes tal como son, mientras el automovilista sólo le impreionan las colinas de considerable altura".

Tot plegat em fa pensar en la meva relació amb la bicicleta, doncs encara recordo com vaig aprendre amb la meva BH petita, granate, i de la mà del meu pare, que em deia que no tingués por i mirés endavant... i pum, ja hi era pedalejant sola mirant cap a una taca de la paret... i després seguint al meu cosí, decidida però morta de por, per tarteres, carreteres on ben segur ara no hi passaria...

I després en vaig anar tenint però entre robatoris, que et fas "gran"..., i als 20 anys tornava a tenir-ne una i creuava Barcelona de Glòries a Zona Universitària...fins que me la van tornar a robar... i alguna altre cosa per l'estil...

Poc em pensava quan em vaig comprar la bicicleta, amb respecte i neguit, m'arribaria a aportar tant...i es convertiria en companya inseparables de fatigues...

Anant en bicicleta, sents i creues paisatges i viatges en cada sortida i et recrees en cada indret i recordes cada desnivell, forat i detall de la carretera, i tornes a fer-la i hi retrobes nous racons, igual però diferent, desgastades, noves, cansades, pujades, amb corves... la mateixa carretera però sense ser la mateixa, una mica com Heràclit i el seu riu...