dimarts, 11 d’agost del 2009

el meu "duatló" sprint particular...

Ahir tenia la ferma idea de començar amb els entrenaments de nou, al meu aire, i prendre consciència i conexiement de les meves capacitats, doncs darrerament n'havia perdut una mica l'enfoc.
Per variar se m'havia fet tard, i no em decidia entre anar a córrer o nedar, finalment vaig preparar-me les coses volant i vaig agafar la moto cap a la carretera de les aigües. Massa temps ja feia sense haver-hi pujat...
Ja eren més de les nou i no sabia quanta estona em quedaria de llum, però em vaig posar a córrer...sense escalfar, però contenta, el vent bufava, la nit jeia sobre Barcelona, mar de llums... a ritme de jazz... El camí es veia, però els revolts interiors ja costaven, endevinaves a figures que et creuaves,,,

Vaig arribar fins a la balla, que deuen ser uns 3 km, i vaig girar cua doncs ja no em creuava amb ningú de feia una estona...al primer revolt ja vaig intuir el que seria la tornada, un endevinar, aquella sensació de cangueli i diversió...i que saps que no hauries d'estar fent, com quan ets petit...i corres, i és que no es veia res... als revolts interiors, el bosc per companyia i no veia ni el terra...la fosca i prou. Conscient que podia fins i tot caure...però vaig córrer i córrer, de nou trobar-me persones em vaig asserenar...mig rient però pensant que no havia de ser allà...

Ja de nou al parking, prenc la moto i cap a les Bernat aviam si encara arribava a poder fer unes piscines, sprint personal de creuar Barcelona de muntanya a muntanya, i bingo, les 22.25! Vaig canviar-me casi com en una transició i cap a l'aigua. Com ja no calia escalfar i anava tard, em vaig posar a fer els mil, per veure que tal, i ho vaig fer, molt a gust, sinó fos per les ulleres que decididament he de jubilar... A 10 min de les 23, ja saltava fora de l'aigua doncs tancaven, em dutxo de nou en un segon, surto i veient la passivitat dels altres usuaris, pregunto al taulell hora de tancament, per la meva sorpresa, les 24h. L'apunt divertit de la nit.

All in all, però sensació moolt positiva i satisfeta. Ara tinc ganes de provar el 1500 del tiron i aviam què tal...ah i també sta pendent els 20km corrent. jijijiji anar-hi anant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada