De fa uns dies que tenia molèsties al genoll, fins que dimecres passat, fent la sortida en bici de Granollers, la pujada de Sant Feliu de Codines, se'm va anar aguditzant un mal al genoll, penetrant, com una corda de violí que s'estirava i garratibava...vaig tirar...(si ja ho sé...hauria d'haver parat, però ...).
La tornada tirava tant, tot i ser baixada que no podia gairebé pedalar amb la cama dreta. En arribar a Granollers ansiava el gel...
L'endemà persistia la molèstia, i estava preocupada que no fos el genoll i un principi de condromalacia rotuliana, que ja m'havia tingut parada quan tenia 16 anys, més de mig any.
Posat a buscar en ple mes d'agost un fisio...jijiji, finalment vaig optar per la via fàcil i vaig anar a la fisio del club. L'endemà ja tenia hora, i vaig arribar jinyailla...La fisio em va mirar, remirar, i descartats els meniscs i la rotula, ja respirava més tranquila, però continuava sense saber que coi tenia. Finalment va determinar que els cuadriceps, les vetes internes estaven sobrecarregades...
i em pregunta? t'has fet mai un massatge de descarrega?? i jo "i ezo ke é lo que é?"
Amb la intensitat dels entrenaments les sobrecarregues estan a l'ordre del dia, i descobreixes músculs que ni coneixies, i el millor, quan te'ls toques, ups! fan mal!
Dilluns el famós massatge, em va deixar ko, però efectivament descarregava...Dimarts de nou a la fisio, i pam! vam trobar el eslabon perdido! remenant, vaig veure la padrina, i resulta que existeix una cosa que es diu "tensor de fascia lata" i que fa un mal...maco de collons.
I estava enganxat enganxat i més... i per colmo el dret vale, però l'esquerra era espectacular...
Prescripció doncs, repòs relatiu, nedar sí i la resta anar provant, però sobretot ESTIRAAARR!!
Quan em va preguntar, "ja estires??" ostia, no vaig saber que respondre, i és que jo estirava, sí, estirava moolt, però mirant enrera no veia l'últim cop, i és que des que sóc al club, suposo que el fet d'estar amb tots, és inevitable que es perdin les bones costums, i en pro de nous aprenentatges en descuidis d'altres. Però nunca mais!!
Avui he tornat a anar-hi, i diu, "no, avui mirare'm cadera, cal mirar-ho tot" i jolin...després de remenar de nou, hem arribat a un altre punt, al gluti, i ala! a apretar... i jo aguantant, tot i més...perquè estic convençuda que si tic prou grillada per haver-me ficat en tot això he de ser prou valenta per suportar el que em comporti...
demà hi torno...a veure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada