dissabte, 8 d’agost del 2009

1a sortida en bici amb els nenos del club, 86 km fins a Gelida

Avui hem sortit amb els nens i nenes del club, jo no les tenia totes, doncs de fa uns dies estic marejada a tothora i la panxa de bon matí ja bellugava. Però al final m'he decidit pensant, que si m'indisposava feia mitja volta i cap a casa.
Ens hem trobat amb la Goedle i l'Aleix a Plaça Espanya a les 9.15, massa tard perquè el sol ja apretava. Després hem anat a trobar en Dani, l'Óscar, en Jordi i en Justin.
Hem enfilat direcció Castelldefels i després direcció interior. Ja d'entrada tenia clar que acostumada a anar sola, o de dos, em seria ben estrany, però anàvem xerrant i em sentia a gust.
Anàvem a bon ritme però sense apretar, cosa que agraia profundament... hem anat fent via fins a Martorell, el sol no ens deixava i el vent per més inri també bufava...ja hi erem tots...

El pobre Justin ha punxat per segona vegada doncs ja sortint de casa també, i ens hem parat a ajudar-lo. MEntrestant hem fet un parell de sèries lo qual a mi em venia de nou, però ha estat bé i la xixarra passava millor.
Hem seguit i la carretera anava canviant, i pujant, curves, desnivells, curts, però desnivells...amb tot hem anat fent camí fins a Gelida. Els últims 5 km jo anava darrera, i és que seguir seguia i a gust, però és una obvietat que les meves cames encara no tiren com les destos...però tot arribarà.

Ens hem fet un honor a Gelida amb un esmorzar en una terrasseta, genial, sinó fos, que al parar-nos per decidir que feiem, he baixat malament de la bici, i al venir un cotxe i tal l'he moguda i m'he clavat un parell de dents del plat...i anava sagnant...res greu, però tocava la pera.

Ja amb la panxa plena, i després d'uns bons riures, de baixada, i molt millor, per les curves, i baixant...sinó fos que cap a Martorell, el vent havia girat i ANAVA DE CARA!! quina tocada de collons...ostia, era superempipador...i estos ens deien de posar-nos darrera per xupar roda i fer de paravent, lo qual s'agraïa, però com no estic gens acostumada a xupar roda, em complicava un poc l'existència...

Finalment ens hem anat apropant a Barcelona i anàvem seguint, però jo he abaixat una mica el ritme doncs notava les cames, i tot i dir-los que tiréssin seguien per ahi...Certament cal dir que se m'ha fet superraro tantes atencions, acostumada a anar sola, en tot moment t'avisaven de forats, canvi de terreny, semàfors...molt macos, però raro...serà que no hi estic acostumada.

Ja poc a poc hem arribat a Barcelona i el vent ha anat marxant per fi, arribada a Gran Via i cadascú cap a casa, sinó fos qu ehem quedat per anar a la piscina a la tarda...aix Deu stan ben sonats!! jajaj però ha estat genial, uns banyitos, jo que anava convençuda a no nedar he acabat a l'aigua i nedant! però algun ha fet l'entreno sencer, jijiji molt divertit, algun altre però les cames no l'han deixat i s'ha quedat a casa roncejant.

Parlant de cames, les meves remuguen, però sensació general molt satisfeta, contenta, i és que he tirat i m'ho he passat molt bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada