crònica d'un cansament anunciat...

Estic cansada, em sento esgotada, ja no tant perquè ahir vaig anar al Fisio sinó perquè nada dura para siempre... i l'energia dels primers dies, s'ha anat esvaint, com era d'esperar.
O sigui que ara m'ha tocat posar les cartes sobre la taula, fer recomte, i començar pel principi.
És evident que arrencar feina nova, curs nou i els entrenaments no és cosa fàcil i jo ja ho sabia. També ho és que queden 12 dies per l'estrena a Vilanova i que tot i saber i confiar que me'n sortiré, el neguit està present, i el trobo normal, si bé també fan que els entrenaments a més de ser un plaer i descàrrega també s'han convertit en algo més, que saps que has de fer...com dissabte amb la bici, i potser també em costa identificar més les necessitats reals.
Insiteixo que en sóc conscient.
Si a aquest compromís i repte intern, li sumem la nova experiència educativa i el desgast que suposa tot va sumant, i per descomptat en la fase d'adapatació necessària, ara fa que em senti un poc atabalada, que es palpa en malestar de la panxa i fins i tot neguit.
Però avui a la fi he posat fi a l'agulla i he començat a posar ordre, de nou, desde la casa fins a la feina...i poc a poc. Costa, sí, però és necessari, sinó se m'amuntega la feina i em paralitzo, m'ofego en l'eterna postergació i recomtant tot el pendent. Em desconcerta i em sento fluixa, i un poc xof.

D'altra banda sé que he treballat en tots els sentits, i també a ser més tolerant amb les meves limitacions, i fer de les mancances virtuts... així que com diuen els Manel, "I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim." De moment estem amb la tonteria esperem que poc a poc també hi hagi carambola, o s'aliniin els estels, doncs ara per ara, només aconsegueixo veure la lluna...

Apunt sobre el fisio, té la virtut de trobar cada punt i nus amagat, si bé aquesta vegada toc d'atenció al taló d'aquiles dret dedueixo per les plantilles noves...però bon estat físic general. L'insight ja és una altra cosa, la panxa, no comment tot enganxat, se'm removia tot...el cap... però que diu aquell "anar-hi anant...".