Han passat masses dies sense fer els deures...massa de tot, com per seure tranquila a posar les idees en ordre, i com tot a la vida s'acumula, així que toca començar pel principi.
He de trencar una llança a favor meu, i és que he estat malalta, ja anunciava la setmana passada i tot va petar dimecres vespre, infecció d'orina i unes angines amenaçants eren la causa i conseqüència d'un cansanci pronunciat.
Així que bondat, llit i a casa, quasi no vaig poder fer res, estava ko, diuen que stes coses ja passen...i clar entrenar, descartat...anar a comprar va ser gairebé una aventura, és quan t'adones que el món gira a 3000 revolucions i et sents relentitzat com un mamut...i llavors penses, si realment, estic malalta...jijij
Repòs absolut fins dissabte en que vaig començar a aixecar cap...per treballar, i estudiar com no, i d'entrenar malgrat intenció, rien de tout. Un passeig pel centre de bcn de mitja hora esgota a qualsevol però a mi em va fer adonar que no stava taan bé com creia.
Vaig haver d'esperar a diumenge, armar-me de valor i ben acompanyada per un nou fitjatge tribaby també, la Dèlia, per pujar a Vilanova a prendre mides i fer una ullada per evitar sorpreses diumenge.
A mig matí pugem al cotxe direcció Vilanova, el dia que s'havia aixecat rúfol brillava talment com a l'estiu, i un cop arribades vam mirar d'endevinar el circuit de córrer doncs com no! ens havíem deixat el mapa, iujuuu! Carrera suau de 5km la Dèlia dient tu apreta, i jo repetint, como per apretar stic jo...bones sensacions, però grinyolava una mica. Després a l'aigua patos... i en una mar que semblava saber del nostre estat, estava mansa isuau, vam fer els 800 de rigor i a descanasar a la sorra.
Certament tot molt tranquil, bones sensations, vam endrapar una torrada i cap a casa a enllestir cosetes. La Dèlia, quin gran fitxatge!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada