triatló particular...

Diumenge matí. Sona el despertador i no em puc aixecar, negocio mitja hora més, i al final ho aconesegueixo mentre em queixo del mal de panxa...com una pedra.
Intento esmorzar algo, reviso 20 cops tenir-ho, perquè em noto dispersa, dutxa i cap a Montgat.
Deixo el cotxe, prenc la bici, avui però em consenteixo i duc l'Ipod, donc sé que a contra vent i donat les circumstàncies... serà dur...Vaig sola i tot i estar acostumada, i saber que he quedat més tard...la peresa es nota.
Ja em conec força la N.II i també les meves sensacions, així que contra vent i tot, me'n vaig sortint...a tot això són gairebé les onze que m'hi poso de debò. Anar fent arribo a MAtaró, el sol ha anat apretant... la panxa també...i de sobte sento veus, rialles, em rodegen quatre bicis, en passar la primera rotonda i de seguida comencen a parlar-me...i em conviden per la meva sorpresa a acompanyar-los, són la Montse, en Cinto, JAume i un altre noi (espero encertar) i m'expliquen que ells faran tirada de 60, com jo pretenia i que tiraran per l'interior. Decideixo ajuntar-m'hi tot i malestar. Són ben macos, i tiren macament...jijij, sento jo vaig fer el triatlo de tossa i jo l'Ironman de Niça i jo ole!ole!, vaja uns cracks...
Malauradament comencem a empinar la pujada de Sant Andreu de Llavaneres i alguna cosa no va, vaig massa forçada i la panxa apreta moolt. Arribada al capdamunt la tropa m'esperen, jo em disculpo i els animo a seguir, i quan baixo de la bici, penso ja la tenim aquí! Una pàlida amb totes les lletres, em baixa la tensió, la sang et marxa, blanca com el paper, ganes de vomitar, em sento defallir...i jo anar pensant: aguanta, que ja passa! i estos que no sé com mhan vist i tornen, em parlen m'explico com puc i em vaig sobreposant... a la fi ja ha passat! els agraeixo les atencions, intercanviem telfs i aprenc que quan un no està fi no s'hi val a forçar!! ens despedim i baixo rabian cap a Montgat on he quedat amb Anna per córrer i nedar.
Arribo i contra tot pronòstic molt bones sensacions, 35km de mitjana i sense forçar...
Transició, bambes i a córrer...sort que l'Anna m'havia de fer de llebre i no a l'inversa...jajaj però molt divertit...5 km, i de nou transició, al mar! Neoprenos, aigua freda i ones maques maques.
Primera boia, efecte centrifugat, tirem contra ona i funciona molt millor, així fem els 600m, no anem recte ni per casualitat... i tornada...els 400 següents bons, bon ritme i alguna megaglopada...per les ones. El més dur els últims 200 de sortida a platja, hi ha Corrents!! t'estiren cap endins i es fa ben dificil avançar...sortim a sorra i trotem per veure sensacions...talment de "pato mareao"...
FInalment a descansar a la tovallola i a prendre el solete... que queden pocs dies de platja...ohh!