què passa quan les coses no van bé?

Divendres. Surto d'escola, contenta, però esgotada...penso ja s'ha acabat, per fi és divendres...però estic esgotada! feta pols, m'arrossego cap a casa...motxila i cap a les Picor falta gent.
He quedat amb la Goedle i arribo tard, ronsejant per casa i mal de panxa però amunt, anem a rodar una mica i bé, però regna el silenci, estic cansada.
Ens enfundem el banyador i cap a la piscina, salutacions, xaxara, i va! calentament...i comencen les series, avui toca llarg. Primer 800 i bé, però algo no rutlla, estic incòmoda, em costa respirar, trago més aigua que de costum però nem fent... Segon 800 dur, molt dur, em costa tot, no entro, no flueixo, incomoda, gairebé rabiosa...no sé que em passa...com emprenyada...
I finalment series de 50 a tope, decideixo treure'm l'espineta i tirar, penso, ara si sortirà...quan equivocada estava, a uns metres d'arribar a la paret noto punxada a la cama, una rampa penso, però m'entesto en continuar, i la cago ben cagada, ja no puc moure la cama, per no poder no puc ni sortir de l'aigua, em fa moolt de mal, per sort apareix l'Anne i m'ajuda a sortir...
Ja fora, no sento, no veig res, només sento la cama que cada cop apreta més, puja i puja el dolor, fins el gluti, veig les estrelles...no puc evitar no cridar, em costa respirar i em començo a marejar, el noi de la piscina em diu que m'estiri però fins a la quarta vegada no atenc a raons...no puc, no m'entero...es horrorós... apreta el peu cap a mi, noto que comença a baixar...a la fi obro els ulls, i ostia! estic envoltada de gent, no dono crèdit, la que he liat, miro a tothom i els nois, comencen a fer broma sobre la que he liat per tenir tots els nois més guapos de la piscina fent-me cas...
però a mi m'entra un atac de vergonya, em sento fatal, és terra tragam... i poc a poc m'aixeco, recullo i cap a la dutxa...
Pensant després observo i concloc que no es pot anar a entrenar esgotada, sense haver begut aigua en tot el dia, amb mal de panxa, amb falta de son, apretar i pensar que no passarà res...no puc, i per tant una cosa més per aprendre...però en aquest cas, me la grabo a foc.
Quina vergonya!