ara sí, comte enrera...Vilanova ens espera!

Que sí, que hauria d'estar dormint...però ja era d'esperar que avui seguint la linea habitual se'm farien les mil.
Queden 9 hores pel tret de sortida, surto al torn d e les 10h amb totes les nenes (Goedele, Anna i Dèlia). He estat preparant el material que m'he d'endur seguint el ritual com els nens, començant pels peus fins al cap de cada disciplina, i sí el portaxip i dorsal també els he agafat. Amb tot sé que trobaré a faltar alguna cosa, però confiem que no sigui essencial.
Si he de fer cas de les sensacions, crec que mai havia estat pìtjor...jijij, ara ric, però és ben seriós, tota la semana que noto els genolls carregats, ara d'ultima hora s'ha sumat el taló d'aquiles dret, i de fa dies tenia una molèstia al braç, espatlla dreta que ara ja puc dir que és una contractura, perque em radia fins l'esquena, ole!
Ahir vaig provar el neopreno a piscina, i bueno d'aquella manera, esgotament, però tranquilitat, però molestietes al braç...oinc, i després tornada de les SUpernenes, futboleres, vai jugar poquet, per reservar i vam fer 2-1.Marxo a dormir amb la idea de dormir moolt, i a les 9.3o ja tenia els ulls com a plats, joderr....bueno decideixo fer recados, estic més rarota... bici a punt, compritas, a dinar a casa i ara si, siesta penso! siii, que te lo creas, tanco tot, els ulls, i penso sem faran les mil però descansa, i per quan obro els ulls i penso ja sta, havien passat 20 putos minuuuuts!! jopee it's not fair! ala, estiro una mica i al final decideixo portar-me al cine per crema les hores i la insoportable levedad de mi ser, que deia aquell, i avui mi ser está agilipollao.
Francament ho he encertat, Àgora brutaaal, en bona companyia, llàstima que m'ha fet caure que no recordava l´últim cop que vaig anar al cine, i jo juro que hi anava...aixxx...oju!
SOparet postpeli, suau i bo per evitar sorpreses matineres, i ja de nou a casa, tot apunt, o no,
a mi m'estira tot, però no em sento nerviosa, més aviat l'apatia de tot el dia, però si noto algo d'emoció, i sé que demà quan enfilem carretera capa Vilanova el tour de nenes ja em bullirà i quan siguem a boxes deixant les cosetes a quarts de 8, llavors si que sabré que tot plegat va de debò...fins llavors espero tenir dolços somnis i que nos cojan confesaos...

PD : sempre hi ha una primera vegada i sempre creus que fallarà algo, jo en la meva línea, crec que la meva sort pot ser no poder-me treure el neoprè i haver de demanar ajudar als jutges, caure amb la bici, o que se'm descordi el cordó de la bamba i això que són ajustables...jjajajja