TRIATLÓ SPRINT DE VILANOVA

Avui és el gran dia, són les 6 del matí, esmorzar, enesima quarta revisió de material i cap al cotxe. Plaça Espanya, merderet de cotxes, bicis... la Goedele acaba d'arribar, ja remuga "no tengoo ganas!" i l'Anna també amb cara de m'he adormit, uf! Enfilem Gran Via i cap a Vilanova! vaig fent-me una idea de les coses que em poden passar, en la meva línea habitual, a) no poder-me treure el neopreno i demanar ajuda als jutges, al més pur estil Josete; b) caure de la bici, tot i que per evitar situacions de risc m'he proposat no veure aigua a la bici vagi ser que fent equilibris encara caigui, "antes deshidratada, que per terra..."c) que em quedin les cames tant acartronades que un cop arribat al córrer sembli el Chiquitor...
Ja hi som, a l'ambient es respira triatló...bicis amunt i avall, carreritas, tothom vol aparcar...ja ens creuem amb l'Albert, migadormit, en Dani amb el seu seguici...i peregrinem cap a boxes, buscant un lavabo com a bojos...seran els nervis? eh Dani?
Ja arribats, sí comença autèntic festival, que si hem de deixar la bici, i l'equip a boxes, però "no pots entrar bosses", em diuen els jutges, i llavors "espera't aquí, jo t'aguanto això, entra tu, ara jo..." la Goedele, única experta i font de saviesa, resulta que s'ha deixat les ulleres i desapareix volant, ens quedem les novates Anna, Dèlia i Neus al completo!!

i claro la liem bien bien...entro, deixo bici, calçats...surto, un cop fora, "òstia! si duc el casc!"...torno a entrar, torno a sortir... faig recomte per deixar motxila a guardaropia i m'adono que encara tinc el dorsaal!! oh cielos! a tot això els jutges cada cop estaven més fins als ous de palurdos com jo, que no s'aclaraven i el seu encant en males maneres augmentava proporcionalment...total em van caldre 4 entrades a boxes,
per tenir-ho tot a punt! El millor! a boxes el del meu costat, era encara més novatu i va i em demana l'ordre de les proves i que com funciona, i jo me'l mirava...rollo "stas de conya?"però no, ho deia de veritat.

Ai em deixo la GRAN NOTICIA! els jutges han decidit que la temperatura de l'aigua és idonia i prohibeixien el neopreno, iujuuuuu!! estic que no m'ho crec...mentre tatxo l'opció a) de la meva gran llista.
Rises, nervis...però sobretot bon ambient, ja enllestit, tanquen boxes un quart dhora més tard, (però no m'estranya...) de sobte passa un Christian decidit cap a la platja...que surten ja...i em desitja sort! em farà falta penso... Ja som a la sorra, el mar es dibuixa ple de putnets on estan tots els cracks picornellus, menus els crackus veterans que surten amb nosaltres, saludem l'Òscar que com bon expert, busca un bon angle de sortida i ens recomana sumar metres per estalviar-nos les òsties... provem l'aigua, estirem, estic jinyada,...anem amb retard...sembla ser que és habitual en el món del triatló...Veiem la sortida dels nois de l'aigua, i és la canya tots corrent cap a boxes, i els animem...però quasi que no els cal...

Som a la línea, finalment... anuncien que d'aquí 8 minuts, sortirem! uee!...i de sobte, com del no res, se sent un xiulet llarg dels jutges i jo que em giro a l'Anna per dir-li que no és l'oficial que encara queda...a la par que estem corrent cap a l'aigua i sento, tira, tu tira... i tots a l'aigua, perquè sí...(després comentaven que els jutges en adonar-se'n de l'error van voler parar la sortida!! si, i tant i van aturar uns quants a la sorra, però davant de la obvietat que se'ls havia escapat de les mans van deixar-ho estar...) Visca l'organització!
Aigua i més aigua, peus, mans...però de seguida es va calmant...una boia, més aigua, però em sento bé, francament bé...vaig passant gent i em passen a mi, i com per recordar-me el meu lloc de novata, un veteranu, deixa caure el seu magnífic braç sobre el meu cap a pes mort! ostia, quin mal! vale vale missatge captat, neus no et flipis i concentrat.
De l'última boia, fins a la sorra se'm fa pesat, costa, però ja hi sóc corrent per l'alfombra vermella a lo Hollywodiense, però els esbufegs per recuperar la calma no tenen res de glamurosos...sento un "va neus!" petitet, endevino en David i la Júlia que fidels a la seva paraula han vingut!! quina ilusió!! segueixo concentrada cap a boxes...respirant i pensant en tot el que he de fer...casc, dorsal, sabates, guants...i cap a fora, pujo, i ja stic rodant...
Bona sensació...girs i més girs, i segueixo endavant...
El tram de bici ens anem trobant totes...la Goedele de tornada, jo apreto una mica i enganxo a l'Anna, que li recordo que no stem de passeig domingueru!! ...i ens posem les piles..circuit tranquil, però amb algun canvi de rasante...interessant...sobretot perque faig algun canvi rarot i les cames mho fan pagar car...tot i tenir present el segon punt de la llista, aprofito les baixades i m'omplo de valor i coraje, i decideixo veure! que fa calda! se'm comença a fer pesat, i no hi ha manera de posar-se a roda...hi ha pelotons al principi però després es un campi qui pugui...i això faig...cada cop que entràvem a ciutat, els girs tancats...em feien pensar en "Vilanova la ciutat de les rotondes"... i hem de girar aqui?...jodeer!

Bueno, s'acabó la bici i no he caigut! uee, 2n punt de la llista tatxat...veig un Ramon per ahi cridant, però ni rastre dels xicuelos...ande staran? nova transició ara si, més ràpid, pim pam i fora...començo a córrer, em noto més lenta del que voldria, però vaig fent, ja apretaré quan em senti més còmode...i llavors comença la marisma de cuerpos andantes que si ara passo jo, que passa tu...vaya que entre paseantes, aficions i triatletes o projectes de, allò era un cristuu de cal deu! i descobreixo un munt de veteranus picornellus a jutjar pels monos, però no els he vist mai! Uff no acabo de sentir-me còmode, busco bones sensacions, però...es resisteixen,,,de sobte apareix la Goedle, i més enllà entre la multitud, veig una figura a lo lejos...i sento "Vaaa petolins!!" és el gran Óscar, i he de confessar que m'activo de cop! i començo a córrer, i pensoo ostia estic fent una triatló, fins ara quasi ni me n'he enterat...més endavant veig uns quants picornellus (no penso dir noms...) però ells ni em veuen, ai que ver! per sort els crido i riem...(després m'entero que han quedat esmaperduts en veure el gran Óscar passar!) Per quan començo a adonar-me'n ja veig la meta, i apreto més, somrient...i pum, ja hi sóc, surto corrent a veure els nois, rient, som molts, i és genial, comentem, fent fotos... encara queda la postriatló...esperar! sota el sol i desmaiats, una hora o més al podi del graan Guillermo (2n de veterans), ell mateix vol desistir perque la gana apreta però allà aguantem, estoics. I a la fi a dinar...una gran taula i tots allà... xerrant com qui ve de fer un paseito matutino de domingo, i jo encara rumio que ha passat, doncs és ben bé que com tota primera vegada...passa quasi sense enterar-te'n,
però d'una cosa si tinc clara,

la sort que tinc de ser una picornella! gràcies a tots! Ha estat una estrena genial!


"la petolins!"