dimarts, 30 de juny del 2009

Nedant..., prenent mides

Arribo justa, encara són tots fora de l'aigua, comentant el cap de setmana...
Dubto de si podràs nedar, no tinc agulletes d'ahir, ni cap ombra a les cames, però em noto cansada, l'esquena, els trapezis grinyolen...

Em poso el gorro, i com m'he deixat la goma dels cabells demano ajuda i me'l poso com quan erem petits...quins records...
Ja som dins, comença escalfament, 500 m, 100 crol i 25 esquena, per variar tot i que em noto molt millor que els anteriors entrenos, els primers minuts sempre em costen... Poc a poc em vaig adonant com vaig implementant la tècncia apresa, i l'angle del braç en entrar a l'aigua, i les mans...
Seguim amb 600 de punt mort combinats, i anar fent, tot i que noto que cal treballar el braç esquerra, el sento pesat i costós...
I ara ve la sorpresa! avui hi ha un 800m, dic sorpresa quan ja no em sorprenc de res, més que res que ni m'ho plantejo, simplement "faig", perquè sinó pensaria que m'he begut l'enteniment, quan al llest de torn se li va acudir dir que eren 32 piscines... i a més amb crono.
Per sort, les fem en fila, de manera que van les nenes i jo, pobra Joana fins que no agafo la distància òptima amb els seus peus i les bombolles, no paro de tocar-la, i jo pensant:"s'estarà cagant en mi..." però no la vull perdre, doncs si em despenjo, segur que no arribo, o sí...

Anem fent, jo quan portem 10 deixo de comtar, em duu la inèrcia, i una sensació de fluïdesa que m'és nova, però m'encanta, vaig fent, crec que entre braçades em passa algun pensament, i de fons vaig dient:" segueix les bombolletes, neus...". Entretant, tinc una batalla oberta amb les ulleres, doncs la primera part entrava aigua a l'ull dret, i ara l'esquerra, passo de parar, i vaig fent, acabo nedant amb l'ull tancat...però no em molesta.

Segeuixo nedant, no tinc ni idea de quantes duem, però intueixo que més de la meitat, continuem, i de sobte em trobo a les nenes al mur, i penso:"uix, ja està" però tant m'era, i després la veu del Joan que diu: Neus 15 min i 20/30 ? no sé no l'he sentit però ja serveix de punt de sortida.

No em sento cansada, al contrari, és com si tot just comences a arrencar, quan més nedo millor em sento, i llavors toquen series de 100m. Fem piscina suau, i comencem.

Les fem rollo competició les tres a l'hora, i apreto... em sento bé, llàstima que sento que quan més cansada vaig més pico de peus però no és la via. Tiro i m'avanço, faig un temps de 2.01 els 100m.
Ja tenim un altra dada per treballar...

Les nines posen punt i final a l'entreno a la tercera serie, jo decideixo seguir i faig les dues restants. Em sento genial tot i cansada, però bensegur podria seguir.
Ho deixem aquí, tinc sopar i marxo pitant, i recomtant, hem nedat uns 2.500 m, deunido penso, però divendres, més!

1 comentari: