Els dies passen, i amb ells, el kms correguts, les sensacions...i se't fa palès que en vols més...que els amics t'acompanyen i t'escolten però que no pots compartir més de deu minuts parlant sobre la immensitat del que sents i vius quan corres...
I busques i creixen les ganes de conèixer gent amb qui compartir el camí, l'evolució... que vibrin com tu ho fas, sense pensar "uix només de sentir-te ja em canso...", o "uix, jo no tinc temps..."
Llavors, rumies i parles i t'assessores, i et recomanen un lloc...a Montjuïc... que recordes vagament de les Olimpiades, les Bernat Picornell...mires la web, penses si serà el típic gimnás de rates de laboratori com els DIR amb música de centrifugadora i mirades per sobre l'espatlla de cossos buits.
Decideixes anar-ho a veure amb els teus ulls, i de l'emoció i la nit tancada, busques i busques i no trobes, arribes a casa hi truques i te l'has passat de llarg tres cops...així sóc jo...
Ho tornes a intentar l'endemà, ho trobes, entrada, parking, mostrador, t'informen, mires: piscina olímpica descoberta (50 m), graderia i el cel per tot arreu, piscina coberta també olímpica i infinitat de carrils, sala de fitness al llarg de la piscina i de nou el cel d'esencari, dues sales de classes, vestidors, moltes altres coses que desconec.
Al vespre vaig a formalitzar la inscrpció i demano pels clubs d'atletisme i triatló, ai mare només de pensar-hi m'esgarrifo, dono les dades. L'endemà matí motxila en mà, per fer piscina i gimnàs, i aparques...i aix, notes alguna cosa a la cama, mires i...t'acabes de crema amb el tub d'escapament de la Marauder del costat (et cagues en tot, mentre penses que la teva amiga Nat, també en té una i també es va cremar).
Entres, i al mostrador rollo pelicula, dius: "m'acabo de cremar" i rebombori general buscant els socorristes per fer la cura, tant que amb els nervis se'm passen de llarg, resto immutable, encara no em faig a la idea. Linitul que te crio i decideixo començar la jornada amb un cafè mentre li explico a ma mare el que ha passat i em dóna indicacions.
Ja més tranquila, em canvio i me'n vaig decidida a provar el gimnàs, faig bicicleta, i conec a la monitora, encantadora. Observació general: es respira un aire càlid, de respecte, acollidor, "com a casa".
Abans de marxar, la Laura, monitora em crida per presentar-me els entrenadors d'atltetisme la Rosa i el Fernando, molt macos m'expliquen el que fan i em conviden a provar dimarts vinent. Marxo corrent a treballar...mentre sento l'aventura que començo i sabedora de tenir una nova casa a Montjuïc.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada