T'has llevat a les 3 de la tarda, i te'n fas creus d'on ha anat a parar el dia i tot allò que pensaves fer... la nit ha estat bé, has rigut i ballat, però no saps ben bé com se t'han fet quarts de set, i has sentit els ocells cantar i veure sortir el sol, cosa que et rebenta, mentre penses que si ell ja és aquí tu hauries d'estar a alguna altra banda... sort dels amics que entre rialles anem a menjar un xawarma i t'acullen perquè aquestes hores el camí a casa es massa llarg i cansat...
Després de l'odissea de migdia, de la descontextualització, doncs vius 4 hores fora de lloc, acabes dinant a les 5 de la tarda i intentes manegar quelcom per intentar encabir tot el que havies de fer en 4 hores...Amb tot saps de sobres que el més lluny que aconseguiràs arribar serà al sofà i a encendre l'ordinador per cremar les hores.
Cap a quarts de nou aquella veueta que et va coent per dins ja no deixarà de tocar-te la moral, recordante que se t'ha escolat el dia com aigua entre els dits i llavors...t'aixeques, et dutxes, et vesteixes...i...ufff, et poses a córrer, i tot de cop repren un ordre, i et retrobes en cada passa, mentre respires i et desprens de totes les toxines nostàlgiques de la nit anterior...
La ciutat ja es recull i tu tot just et despertes, i et retrobes, i t'alliberes...
I no saps ben bé com, però et sents créixer i de sants ja estàs a Paral·lel i saps que vols veure el mar, sentir el vent salat a la cara, i et vas creuant amb els qui tornen a casa, i arribes al moll de la fusta i Colom està en companyia perenne de turistes, i continues corrent, i ja veus la Barceloneta, de restaurants plens a vessar, i ja ets al pont soterrani, a peu de mar, on una platja diminuta intenta sobreviure, i segueixes corrent, i veus les torres bessones que gronxen la lluna, al so dels xiringus, i arribes al port olímpic i sents cruixir la sorra als peus mentre sents de lluny l'olor a peix fregit, que et remou, i continues corrent, ara per fi quasi sola... vora la sorra, i la remor del mar que et guia...i ja hi ets...t'atures, respires fons, i estires...
i fas mitja volta, i demanes a les teves cames que et portin de tornada a casa,
i refas el camí, ...i no saps ben bé perquè se't va dibuixant un somriure als llavis i t'emportes la serenor del mar grabada a la pell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada