De feia dies que marejava la Bala perquè anéssim a fer una cursa de muntanya i finalment vaig trobar aquesta, després de l'ensurt considerable quan va pensar que deia la de 21 km, ens vam apuntar a la de 10km conscients que no sabíem on ens ficavem.Els dies anaven passant, i la calor anava augmentant fins que la setmana de la cursa Catalunya estava sota alarme d'ona de calor! ue! Jo a més en la meva línia habitual anava malfixada que era de matí i hores abans m'entero que és de tarda, a les 6, aix quin cap!
El gran dia ha arribat, em sento bé, tranquila, enfilo amb el cotxe cap a Vilanova on he quedat per dinar amb en David, i mengem uns plats de pasta fora de sèrie, tot xerrant...Ell no para de repetir-me, "uff ho tens clar això d'anar a córrer ara? amb aquesta calor?" i jo que sí, que sí i enfilo cap al camping. Arribo i de seguida apreix la Bala i en Penyi, que correrà la llarga tot i que està dubtór perque porta massa dies parat per una lesió, i la Bala sembla un belluguet, de nervis que li ballen.
Per adequar-nos al lloc i veure una mica que ens espera, li dic d'anar a rodar, i rodant casi ens perdem, obviem que la calor és brutal! i el camí que ens espera sec i pedregós.
Fins i tot l'organització avisa que cal veure aigua, han posat abituallaments per parar un tren, en la nostra 3 i pip, ja surten els de la llarga.
Nosaltre encara haurem d'esperar mitja horeta, foto sortida Penyi, excursió al lavabo i conyetes d'última hora.
Sortida, i ens hi posem! Només sortir del camping el primer pedregar, tiro i tiro, però els peus grinyolen, mentre que la Bala, acostumada a fer el cabra, grimpa qual Mogli i tira! I caminet estret, i més baixada, i quitate tu pa ponerme yo, i uixx qu eno hi cabem, i finalment es va desfent la gentada...
I comencen les pujades, som ben bé enmig d'apendre pel cul a mà esquerra, i és preciós, però aixeques el cap i només veus una pujada gradual cap al pic, i uns que paren i caminen, i una caloorr que abrassa... Jo vaig fent però costa, la calor ofega i decideixo deixar de preocupar-me'n i nar fent a ratets, a més es crea com un grup de 4 que ens avancem i retrocedim com passant-nos el relleu.
La Bala tira més que jo i de quan en quan la crido animant-la a seguir i ens saludem... dona vidilla perque certament a partir del 5è km allò cada cop és més solitari...
El camí està senyalitzat per llaços vermells de caixa catalunya als arbres, diseny punter, però més endavant amb la calorada cada cop costa més distingir plantes arbres i llaços i el que sigui...
Arriba un tram en què les plantes m'arriben al pit i aquí si que per primer cop em sento que no hi soc tota, corro i corro, sola, em sento una mica com a Trainspotting...i no m'espanto però duplico l'atenció... Els controllers que passem diuen que queda poc, i que som de les primeres...
Recupero a la Bala, i seguim, de nou un grupet, i la vaig veient i animant, entre riures i pestes de en quina hora ens vam fotre en el berenjenal este...
Ja però veiem que allò arriba al seu fi, repetim la part final, i endevinem l'arribada, ja de nou juntes a uns 200 metres la Bala em mira, em somriu i abans que es mogui ja endevino que apretarà, la molt... feia uns moments deia entrem juntes i tomba i que gira i es fot a apretar i jo també...total que entrem a la recta final fent una sprintada davant la sorpresa dels jutges...i creuem la meta, rient com a loques i cagant-me en la Bala,,,jijijj
Després de recuperar l'alè ens hidratem i comentem...deunidor, però ja ta, aconseguit...
Arriba una noia després nostra que ens demana pels crits d'ànim, i jo per varia aixeco la mà, i ella m'ho agraeix sobremanera, que l'han motivada molt,,,i que menys mal que sinó...
Somrients, concloem que bona feinaa, però hem de treballar més muntanya, sobretot jo per acostumar els peus als canvis...
Marxo corrent cap a VIlanova a buscar en David i el Vijazz de Vilafranca ens espera!!
fet i fet ha estat un dia genial!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada