Altre cop els descansos no van ser com deurien, el malestar anava in crescendo, una analítica que negava cap malaltia però no em trobava gens bé. Vaig optar a escoltar el cos, que no feia net de refredat, massa cansat, i jo fatigada. Repòs i anar fent.
Finalment la mateixa setmana de la Marató la cosa pintava lletja perquè una molèstia que havia ignorat del taló dret cada cop molestava més...grrr! i jo personalment no ho veia gens clar, no per no poder mentalment, que sí, sinó perquè el cos no m’acompanyava gens...
Fisio dimarts (merci Ricard!), massatge relaxant dimecres, i osteopata dijous, no feien més que corroborar que no anàvem a l’hora, massa bloquejada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada