Fi d’exàmens però poc comptava amb la clàssica baixada de defenses, que em va tenir dos dies al llit previs al diumenge de la primera prova de foc de la Mitja de Granollers! No les tenia totes, i de no haver estat pels nois del club (Justin, Isra, Ricard, Pedro, Óscar, Àlex, Yamil...) no crec ni que hi hagués pujat. Però valor i a munt! Amb un nas rajant i un bon esmorzar, un cop a Granollers, tirada de 4 km per calentar i aprofitar i que en sortíssin uns 25 km totals. Per la meva sorpresa vaig començar prou bé, i vaig decidir instal•lar-me en un ritme suau i constant i gaudir de la que potser ha estat la millor cursa que he corregut mai per l’ambient i gentada animant! Un circuit força exigent, en especial una rambla que hi ha de sorra per la Garriga no s’acabava mai, però un cop arribada a la Plaça de la Vila em vaig emocionar amb tanta gent per tot.
Pujades i baixades, una dona animant que promet que és la darrera pujada que ens queda, i un Spiderman que surt volant d’entre el públic d’un vailet, un sol que no donava treva (i sense gorra!)... i a la fi una recta final plena a vessar, per primer cop vaig sentir el que deuen sentir els Olímpics...brutaal!
I limitant i resguardant fins el darrer esbufeg per por a morir a pocs quilòmetres, i a la fi! Meta, per sota de les dues hores, i un somriure als llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada