dilluns, 7 de desembre del 2009

Mitja Marató de Mataró 09


Història d'una lesió anunciada... Uff...una setmana malalta, al llit amb grip, contractura a l'esquena, un munt de dies sense entrenar però amb bones sensacions...recomanació del fisio, ves, disfruta i hasta donde te lleve el cuerpo...

Són les 7 del matí, estiraments de rigor, em donen confiança, esmorzar potent... i cap a MAtaró...autopista alguna que altre sorpresa i ja arribant, es nota ambient cursa, conductors corredors...i altres espècies...pum! ens hem despistat i mos perdem...oinx...

Arribo, salto del cotxe...i corro per trobar Anneta i Goedle que m'esperen recollint dorsals, Tavi, ÓScar i Ramon, posen el toc humorístic del matí...anem a escalfar...amb calma..que espera una de bona!

Ja som a la meta, el Roger apareix amb el gel per si de cas...uff salvados! bones sensacions, fa fred i acojone però em sento segura...ens hi posem som mogollon...pipipiipi passem la sortida...i cap al 2n quilometre ja tenim lloc...hem perdut l'Anneta, la Goedle és la meva ombra i anem a bon ritme, 5 min el km. Penso que millor serà posar-hi calma...
Seguim polígons...arribada a mar, i per llavors una molèstia al peu cada cop grinyola més fort...cagada meva potser d'haver-me posat els protectors...per prevenir...no sé...continuo però fa mal...tiro tot passeig de mar...i deunido el rallassu...intento posar-me música com a motivació però de poc serveix aguanto un tema...després tiro de respiració...

FIns al 10 km recupero la calma...tornrem a la Nacional i comença la part dura...vent de cara, el mar de fons...no veus el final per girar però es anar per tornar...em trobo molt rara...serà que m'està pillant el que en diuen pajara? té tota la pinta, no hi sóc tota...i em noto alienada...fora d'allà...miro de recuperar la calma, respirar...i acabo cantant per dins per centrar-me de nou...
per sort apareix el meu angel de la guarda! l'Anneta!! i ella que diu que vol tirar i jo que li di no no vine...(ella la fa sense dorsal i pot fer de més i de menys...) al final gira però massa tard i la duc a darrera...sentir-la però em dóna energia i seguretat...ens anem animant...

Ja som per l'estació...quina sort conèixer MAtaró...hi ha gent gran entre els corredors...la majoria, sorpren, i ara em passa la primera dona una nigeriana crec que fa por...i em vaig creuant amb en Tavi i en Ramon, que li foten molta canya... però fan goig de veure...

Arribem al poligon el peu fa cada cop més mal...no corro comoda... el puto poligon es dessolador...lleig, dur, arid...l'avituallament està a cuenca...i quan arribes has de tronar per on has vingut fent quadrat i et sents tonto...i de nou al mig del no res...apareix l'angeleta!! caiguda del no res! l'Anna!! i ooohhhh! quina alegria, em remolca...em fa mal el peu i el gluti i bé...de bon comenáment que la contractura de l'esquena m'ha saludat i no ha marxat...
i perque no vaig parar? si si vaig parar a estirar! però parar parar, ni mho vaig plantejar! sorpren però no em va passar pel cap...

I ja fem conyeta i passem el 18...i el 19 s'anuncia en pujada,. la puta pujada de MAtaró i jo pensant no podien triar enlloc més...i riem...l'Anna em va dient últim km i jo m'0ho crec i ho repeteixo vaa...i és pujada i l'Anna em diu tu tira i tiro però el peu em fa mal! mooolt!
i arribo al 20 i ni meta ni res!! ostia!! que són 21km amb 100...s'ha de ser idiota, Neus!! em dic! però segeuixo però ja no queda res, tot i ser pla no puc ni apoiar el peu...camino ... i se'm fa etern i de sobte del no res surt una dona corredora que m'anima a seguir em contagia tant que ho faig i entro a meta riallera i incredula de la proesa...
primera sensació de incredulitat! sorpresa! però també regust del mal al peu, de saber que podia haver fet més...1hora 53 min, que podien haver stat menys en bones i plenes condicions-...que hi farem!! estic gelada....cua per recollir premis...se'ls ha anat l'olla tenim productes de neteja per tot el 2010 i pesen una tonelada...estiraments al sol! rialles amb els nenos...recollida! i cap a Blanes a fer un final de festa amb paelleta i amics!! el millor! però coixejo...i demà visita obligada al fisio...me van a doler hasta las pestanyas...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada