Fa fred, i tot el dia que em debato entre el fred, i estremir-me a cada llambregada, abatuda, o plantar-li cara de nou, com fa un any, enfundar-me el forro polar, el gorro, calçar-me les bambes i sortir a córrer...i deixar enrera el neguit per recuperar l'ordre intern de les coses, la seva justa mida.
A diferència del que la gent creu, és quan corro que el món se'm para, per uns instants, et dóna la perspectiva necessària per poder enfocar-ho tot, en la immensitat, i tornar-ho al lloc que li correspon, deixant les pors enrera, i recuperant la força necessària per tirar endavant.
Fa fred. Però surto a córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada